Publicitat
Publicitat

S'ha bloquejat la marxa enrere

Molts es queixen que aquesta campanya s'ha fet llarguíssima, que semblava que mai no s'hagués d'acabar. No parlo dels candidats ni dels seus spin doctors i caps de premsa: és la gent la que ha tingut la sensació que, aquesta vegada, l'espectacle feia l'efecte de no tenir final. I ho diuen amb raó: els brots d'intoxicació de l'opinió pública i de la publicada (amb l'informe fantasma que després es va materialitzar com a informe zombi, podrit per fora i per dins) han estat, en aquesta ocasió, més corrosius i de mal empassar que mai. La campanya dura dues setmanes, però n'han semblat vint: curt i embafa, que diu el refranyer.

Tanmateix convé respirar fondo i armar-se de valor, de paciència i d'arguments, perquè ara comença el més llarg i el més delicat. Siguin els que siguin els resultats d'avui, n'hi ha un que ja s'ha produït i que no té marxa enrere: el fet d'haver-se posat definitivament en evidència el conflicte entre dos projectes nacionals pendents de realització, el d'Espanya i el de Catalunya. Fa tres-cents anys que Espanya no aconsegueix culminar el projecte d'estat nació jacobí que propugnen, a dreta i a esquerra, els que la governen; i fa tres-cents anys que Catalunya no aconsegueix sortir d'una incòmoda ambivalència, entre l'amenaça de la dissolució i l'anhel de la plena realització. El conflicte ja existia, però les elits dirigents d'una banda i de l'altra havien fet mans i mànigues per esquivar-lo, obviar-lo o minimitzar-lo. En els darrers mesos ha sorgit finalment a la superfície, i ho ha fet, com no podia ser altrament, amb un terrabastall considerable. Aquest moviment sísmic s'explica (parlem dels darrers mesos) pel cèlebre gir sobiranista que ha fet CiU, i molt singularment Artur Mas, de la Diada ençà. Però també per la manera descarada i sense manies (sin complejos ) amb què ha respost a aquest gir la patriòtica maquinària de l'estat espanyol i tot el que l'envolta: poder polític, poder jurídic i, perquè no hi falti poderío , quart poder i tot.

Un pic engegada, aquesta maquinària ja no s'aturarà. Si Mas obté la majoria absoluta, la maquinària redoblarà els esforços per combatre una dissidència inacceptable (la Catalunya totalitària). Si no l'obté, també els redoblarà, però per ridiculitzar i treure valor democràtic al que interpretarà com un fracàs sense pal·liatius (la Catalunya impotent). I amb majoria absoluta o sense, si una majoria de dos terços del pròxim Parlament es posa d'acord per tirar endavant la consulta sobre el dret a decidir, la maquinària hi llegirà un desafiament a tot o res (la Catalunya xantatgista). La qüestió és que el patriotisme constitucional ja no farà marxa enrere: de fet, ni tan sols hi pensa. Per tant, els representants que avui designi la ciutadania han de tenir present que ells tampoc podran permetre's el luxe de retrocedir. El canvi de marxes ja no funciona per anar enrere. Tampoc podran entrebancar-se, ni badar, ni fer-se la traveta. I ni tan sols aturar-se un moment a prendre alè.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF