20/12/2016

Ves qui parla de frau

2 min

El vicepresident segon de la mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, de C’s, va declarar dilluns davant el TSJC que la presidenta Carme Forcadell havia comès “frau de llei” per haver permès la votació de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent. Com que l’acusació és important, mereix una recapitulació dels fets.

El que va succeir aquell dia és que dos grups, JxSí i la CUP, van demanar la votació de les esmentades conclusions, que no figurava a l’ordre del dia de la sessió. I el que va fer la presidenta Forcadell, seguint el reglament de la cambra, va ser preguntar al ple (és a dir, a tots els diputats i diputades) si volien o no volien incloure aquell nou punt dins l’ordre del dia. Uns van votar que sí, uns altres van votar que no i, al final, com que els que deien que sí eren més que els que deien que no, la votació de les conclusions va anar dins l’ordre del dia. Arribat el moment de votar a favor o en contra de les conclusions, uns van votar a favor, uns altres ho van fer en contra, i encara uns altres es van aixecar dels escons i van abandonar l’hemicicle en senyal de protesta. Altra vegada, com que els vots favorables eren més nombrosos que els vots contraris i que els no vots dels diputats que havien escollit absentar-se, les conclusions van quedar aprovades. Tot, insistim-hi, escrupolosament d’acord amb el que preveu el reglament del Parlament i, gosaríem afegir, la lògica més bàsica de la democràcia representativa.

Aleshores la pregunta és: on és, aquí, el frau de llei que denuncia el diputat Espejo davant de l’alt tribunal català? Si la llei i la normativa han estat respectades fil per randa, com és el cas, és difícil que hi càpiga la figura del frau de llei, que consisteix en “actes realitzats sota l’empara del text d’una norma, que persegueixin un resultat prohibit per l’ordenament jurídic o contrari a ell”. Com que no sembla que el reglament del Parlament hagi de prohibir que es votin les qüestions que els mateixos parlamentaris, per majoria, han decidit dur a votació, sinó que senzillament regula la manera de fer-ho, i com que la manera de fer-ho que s’hi estableix és la que va seguir la presidenta Forcadell (exactament la mateixa que tots els presidents i presidentes de la cambra han seguit cada vegada que s’ha demanat la incorporació d’un nou punt a un ordre del dia), seria molt d’agrair que el diputat Espejo ens il·lustrés (no cal que sigui sota la severa vigilància d’un tribunal, sinó distesament i per treure’ns de la ignorància) sobre quin va ser el resultat “prohibit per l’ordenament jurídic o contrari a ell” que es va seguir de tot plegat.

Ah, que no se’n va seguir cap ni un. Que va dir “frau de llei” com podia haver dit qualsevol altra cosa altisonant i capciosa. Doncs aleshores suggeriríem al diputat Espejo, i als que com ell intenten despistar l’opinió pública amb tecnicismes que ni ells mateixos saben què signifiquen, que s’abstinguin de cometre frau de credibilitat.

stats