Novetat a la plaça Sant Jaume
“Si no hi ha polèmica, no és el pessebre”, afirmava, entre resignat i desafiant, el tinent d’alcalde Jaume Collboni en la presentació als mitjans del pessebre que ha fet instal·lar l’Ajuntament a la plaça Sant Jaume amb motiu de les festes de Nadal. I afegia: “Espero que, enguany, tampoc hi hagi consens”, en al·lusió a les divisions de parers suscitades per un seguit de pessebres anteriors, que han oscil·lat entre l’eufemisme de progre alimentat amb quinoa i la instal·lació conceptual de saldo. És important destacar que hi ha novetat en la tradició pessebrística consistorial, i és que, per primera vegada, la proposta s’ha escollit per concurs. Es tracta d’una obra dels artistes olotins Quim Domene i Toti Toronell, que té com a fil conductor el poema nadalenc Ho sap tothom i és profecia, de J.V. Foix. Collboni, com no pot ser altrament, va deixar a criteri dels ciutadans i dels entesos el veredicte sobre el resultat, tot i que no es va estar de comentar que li sembla “una proposta excel·lent”. Humilment i per primera vegada en la recent tradició barcelonina de pessebres alternatius, a mi també m’ho sembla.
A qui no li agrada tant és al regidor del PP Alberto Fernández Díaz, que ja ha dit que ho troba molt malament perquè “un pessebre ha de tenir les figures de la Sagrada Família”. Els germans Fernández Díaz es distingeixen per la seva preocupació pel tema de les famílies -sagrades o mortals- en aquestes dates assenyalades, i per un cor que no els cap a dins el pit, com el que va demostrar tenir el mateix Albertito ahir mateix en afirmar sense cap escrúpol que “ Rita ha muerto de pena ”, entenem que a causa de l’expulsió sense miraments i la mort social amb què la van castigar els dirigents del seu propi partit, antany amics seus corals.
Però no ens desviem del que ens ocupa. Ignoro què entén Alberto Fernández Díaz per “la Sagrada Família”, però el pessebre de Domene i Toronell conté les figures del Nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep, que si no vaig errat són els únics i exclusius membres d’aquest clan tan distingit. I no tan sols això, sinó que també hi són l’àngel i els Reis d’Orient, en aquest cas personificats per tres grans artistes com Pau Casals, Joan Miró i el mateix J.V. Foix, “tres reis de la cultura dels anys cinquanta”, com diuen els autors del pessebre, i gosaríem afegir que del seu segle sencer. Foix i Miró, a més, són dos barcelonins universals (i Casals un vendrellenc universal, nomenat Fill Adoptiu de Barcelona per l’Ajuntament de l’etapa republicana), o sigui que quina idea hi pot haver millor que retre homenatge a l’alta cultura de la ciutat a través d’una manifestació de la cultura popular com és el pessebre. És cert que no hi són el bou ni la mula, però ja va avisar el papa Ratzinger que eren figures impròpies, o sigui que no sé quina queixa ha de tenir Fernández Díaz. I pel que fa al caganer, que també és absent en el muntatge d’enguany, s’ha descobert que era un immigrant sense papers expulsat pel ministeri de l’Interior d’Espanya perquè embrutava la via pública.
