03/05/2017

Els apotecaris de la UIB

2 min

Pablo Escribá i Xavier Busquets, els dos catedràtics de biologia molecular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) detinguts per la comercialització de Minerval, un fàrmac de la seva invenció que suposadament curava el càncer, han declarat davant del jutge que no tan sols no són uns delinqüents sinó que, ben al contrari, són un parell de filantrops. Segons la seva declaració, ells no comercialitzaven res, sinó que es limitaven a subministrar el producte a qui els ho demanava, i no cobraven res tret del preu de cost. Un preu de cost astronòmic, en vista de les quantitats de diners que desemborsaven els malalts i els seus familiars, als quals, segons els catedràtics, no es va vendre mai cap medicament contra el càncer, sinó un mer “suplement alimentari”, unes vitamines per anar fent. En el seu afany com a benefactors de la humanitat també van crear la Fundació Marathon, que sí que ingressava importants quantitats de diners però sempre en concepte de “donacions voluntàries”. Així ho sostenen els dos acusats i el seu advocat, Santiago Fiol, gairebé tan indescriptible com els seus representats. La realitat (presumpta, sempre presumpta) és que Escribá i Busquets es dedicaven a estafar malalts terminals de càncer, i que ara intenten estafar també la justícia i la ciutadania al complet. Pel seu contingut èticament ofensiu i per la sang freda dels protagonistes, el cas recorda el d’uns altres estafadors mallorquins famosos per la seva impressionant absència d’escrúpols, el dels pares de la nena Nadia Nerea.

Una altra realitat, aquesta no presumpta sinó òbvia, és que els venedors de Minerval duien a terme la seva activitat comercial a l’empara de la UIB, que va trigar cinc anys a presentar denúncia contra ells (perquè fins aleshores el rectorat només havia detectat “rumors”, segons va declarar, amb una infinita desgana, el vicerector Jaume Carot) i que fins ahir mateix no va anunciar, per boca del rector Llorenç Huguet, que es personarà en el judici contra Escribá i Busquets, tot i que encara no saben si fer-ho com a part perjudicada o com a amics de la Fundació Marathon.

I és que, a banda de la manca d’humanitat dels dos (presumptes) delinqüents, el que més sorprèn d’aquesta història és la desídia i la inacció de la UIB, amb un rector que (com denuncia el seu oponent a les imminents eleccions al rectorat, Rafel Crespí) ni tan sols ha fet el gest de reunir el consell de govern davant d’un cas que deixa per terra el prestigi acadèmic de la institució. En cap universitat es pot permetre que els professors de filosofia es dediquin a vendre llibres, que els de geografia despatxin mapes, que els de medicina venguin esquelets i que els de biologia molecular facin d’expenedors d’un suplement alimentari amb un preu de cost que habitualment rondava els divuit mil euros. La gèlida resposta de la UIB a l’escàndol del Minerval suggereix que Huguet no tan sols no hauria de sortir reelegit rector sinó que ni tan sols s’hauria de poder presentar a les eleccions amb unes credencials com aquestes.

stats