Als votants del PP
No voldríem fer-nos pesats en aquest punt, però trobem cada dia nous motius per expressar la més sincera de les enhorabones als conciutadans que, en ser convocats a eleccions, decideixen donar suport amb el seu vot al PP o a les seves confluències, PSOE i C’s. La felicitació de festes i el desig de felicitat per al nou any consisteix en el pagament de més de cinc mil milions d’euros, que sortiran solidàriament de les butxaques dels votants de les sigles esmentades i de les dels qui no ho som però tenim el goig de tributar a la Hisenda espanyola. I és que aquesta és la xifra d’ajustaments (llegeixin retallades, en vulgar) que la Comissió Europea ha imposat al govern de Rajoy com a compensació pels seus reiterats incompliments del dèficit que des de Brussel·les es marca als estats membres de la UE. Espanya és per a Europa, i per dir-ho suaument, un soci incòmode (quan ningú els escolta, els comissaris europeus masteguen qualificatius una mica més gruixuts), més que res perquè o bé no fa els deures (el mateix dèficit, les quotes de refugiats) o bé els fa tard i malament (l’última vegada, en presentar els pressupostos per al 2017: tenien el 15 d’octubre com a data límit, i el que van fer, després de deixar passar un any sense govern, va ser presentar una insatisfactòria pròrroga dels números del 2016). D’altra banda, mou massa volum de negoci per prescindir-ne o castigar-lo amb excessiva duresa. De manera que les altes instàncies europees s’han de resignar a acceptar el soci espanyol així com és, però, això sí, sense deixar de sotmetre’l a una vigilància estricta i constant. Poc abans d’assolir la majoria absoluta en les eleccions del 2011, Rajoy es vantava que, si ell era president, no permetria que ningú li dictés la seva política econòmica, especialment en matèria d’impostos. Pocs dies després d’obtenir-la, el president s’aplicava a la feina d’apujar els impostos, començant per l’IVA, inclòs el de les llepolies de la seva famosa nena. Avui no tenim premi per a qui endevini qui el va convèncer d’aquest canvi de parer, perquè ja ho hem dit unes línies més amunt.
Els homes i les dones de negre entren i surten amb gran desimboltura dels despatxos dels homes grisos que són el mateix Rajoy i els seus inseparables De Guindos i Montoro. Capçaleres de referència, en particular el Financial Times, es van passar la legislatura de la majoria absoluta subratllant les escasses aptituds d’aquests tres personatges per ocupar els càrrecs que ostenten. El resultat és que Europa no tan sols vigila Espanya, sinó que sobretot la colla, i això significa que enguany pagarem, tornem-ho a dir, més de cinc mil milions d’euros, que és el preu que ens costa la ineptitud dels nostres governants. Governants que ho són, repetim-ho també, perquè milions de persones així ho han decidit amb el seu vot. Si a totes aquestes persones cinc mil milions per al 2017 els sembla poc, que no pateixin perquè el 2018 pagarem cinc mil milions més, i pel mateix motiu. Enhorabona, de debò.
