Ja ens han colat la turismofòbia

Recalquem l’obvietat i expressem d’entrada la humil però ferma repulsa d’aquesta columna contra els actes de vandalisme perpetrats per Arran contra busos, bicicletes i qualsevol altre servei o equipament públic. Dit això, el que no pot ser és que les bretolades comeses per una guarda d’infusoris, siguin d’Arran o de qualsevol altra organitzacioneta insignificant, serveixin d’excusa per deixar-nos colar una altra mentida contra nosaltres mateixos com la que ja s’ha implantat (em temo que sense remei) en el llenguatge dels nostres polítics, empresaris i mitjans de comunicació, com és aquesta de la turismofòbia.

Turismofòbia és una paraulota que va ser utilitzada per primera vegada en públic pel ministre d’Indústria i Turisme, Álvaro Nadal, fa menys d’un any. Ho va fer amb la màxima irresponsabilitat i mala fe possibles, ni més ni menys que a la Fira de Turisme de Berlín, i amb l’única intenció de desacreditar els governs autonòmics políticament díscols de Catalunya i les Balears (ja sabem que el PP té per norma fer passar l’interès de partit per davant de l’interès general, i si s’ha de sembrar la confusió a escala internacional dins el sector turístic per tal de perjudicar els adversaris locals, doncs es fa i punt). Però la turismofòbia no existeix, i de fet és un terme insultant per a unes societats que conviuen i treballen amb el turisme d’una manera modèlica des de fa dècades, i que ara no mereixen de cap manera ser tractades de sospitoses de res per culpa de les bajanades de quatre pallussos. Si la CUP vol donar cobertura a Arran, és el seu problema i esperem que ho paguin amb vots. Però la turismofòbia, repetim-ho, no existeix. Existeixen, com és natural, problemes amb el turisme, que es produeixen allà on hi ha turisme: a Catalunya i les Balears, molt principalment, i també a Madrid. A Burgos, a Palència o a Logronyo, amb tots els respectes, no hi ha problemes amb el turisme per la senzilla raó que no hi va turisme, o n’hi va molt poc.

I alguns dels problemes que produeix el turisme (allà on hi ha turisme) són greus i amenaçadors: problemes d’accés a l’habitatge, de precarietat laboral, d’economia submergida, de conflictivitat social, d’empobriment i degradació del territori i dels seus recursos naturals. Problemes, també, de gestió de les mateixes estructures logístiques del turisme: el contrast entre la bonança dels rècords anuals de turistes que arriben i la situació escandalosa dels aeroports de Palma i de Barcelona per culpa d’Aena ho diu tot. Uns problemes que han deixat de ser, aquests sí, estacionals, i que amenacen de convertir-se en estructurals. I el que no té sentit és que inflem les tonteries d’Arran amb titulars, declaracions solemnes i paraules com turismofòbia (que és precisament el que busquen Arran i altres nens de papà per l’estil), mentre minimitzem els problemes que de debò poden hipotecar el nostre futur com a societat, en benefici de la cobdícia i la falta d’escrúpols d’uns quants que es diuen creadors de riquesa i només són rapinyaires.