Visca el sistema
Misc 09/03/2011

Política i malalties

i
Sebastià Alzamora
2 min

Alfredo Pérez Rubalcaba ha hagut de ser hospitalitzat per tractar-se d'una infecció urinària. Al rei d'Espanya li van extirpar un nòdul d'un pulmó a l'Hospital Clínic de Barcelona, aviat farà un any. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va posar recentment en coneixement de la ciutadania que se li havia detectat un càncer de pit i, seguidament, la diputada de Nafarroa Bai, Uxue Barkos, va seguir l'exemple i va fer públic que ella també pateix aquesta malaltia. Ja fa temps que el president Maragall va revelar que té Alzheimer, i que, juntament amb la seva família, dedica temps, esforços i recursos a la lluita contra la malaltia. Fa uns dies, l'antiga líder de l'ara volatilitzada Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, concedia una entrevista al diari Última Hora en què parlava llargament sobre el seu càncer (de pit, un altre cop) i sobre el tractament que segueix per combatre'l. Tampoc no fa gaire que els rumors feien córrer que Mubàrak s'havia instal·lat a Aràbia Saudita per rebre quimioteràpia contra un càncer de colon i pàncrees que diuen que se li hauria agreujat. I un altre sàtrapa, Kim Jong-il, de Corea del Nord, sembla que també pateix càncer de pàncrees, i per això s'afanya a preparar la successió, a favor del seu fill.

Churchill, que va ser un malalt conspicu, va definir la salut com un estat transitori entre dues èpoques de malaltia que, a més, no presagia res de bo. Segurament s'adonava que les malalties, quan les pateixen els polítics i els poderosos, adquireixen una dimensió catàrtica per al comú dels mortals, que s'emmirallen en la peripècia dels que manen: els uns hi empatitzen, se'n compadeixen i, d'alguna manera, els acompanyen amb els seus millors desitjos de prompta i completa recuperació. D'altres, venjatius, se n'alegren, de la desgràcia dels governants, i troben de justícia que els que es creuen blindats per la cuirassa del poder es trobin tanmateix exposats a les mateixes penúries que el súbdit més humil.

Hi ha encara una tercera categoria, formada exclusivament per periodistes i membres -amb perdó- dels aparells dels partits, que el que fan amb les malalties dels polítics és aprofitar-les per fer bullir l'olla. El polític malalt té més motius que mai per desconfiar dels seus rivals, però sobretot dels seus companys de files, que per poc que puguin faran córrer pietosament els detalls més morbosos sobre el mal en qüestió entre les habituals reunions de peixeteres d'alt estànding. És així com el ciutadà desprevingut acabarà topant amb informacions com les que oferia ahir la portada del diari ABC , i que més que una portada semblava una sala d'espera: que si la infecció de Rubalcaba s'havia produït com a conseqüència d'una biòpsia, que si el Borbó havia aparegut en públic amb hematomes als ulls. No cal dir que tot va quedar desmentit, de pressa i rotundament, per les fonts oficials corresponents. I és que la política, juntament amb la mort, deu ser l'únic mal que no té cura.

stats