08/10/2011

Obama i l'antipolítica

2 min

Barack Obama va fer unes declaracions l'altre dia en què mostrava comprensió pel moviment dels indignats , que fa tres setmanes que campen i acampen per les principals ciutats dels EUA. "Els manifestants donen veu a una frustració més àmplia sobre com funciona el nostre sistema financer", va dir el president americà. I va criticar la "irresponsabilitat" dels que havien causat l'actual situació, a saber, banquers i especuladors financers diversos. I polítics, tot sigui dit. Obama, ves per on, és un polític i, com tots els del seu gremi, busca principalment l'aprovació de la ciutadania. I per obtenir aquesta aprovació ara els polítics fan el que poden per desmarcar-se d'ells mateixos, perquè saben que ara mateix hi ha molta gent que els detesta. Possiblement els banquers es desmarcarien també de la banca si poguessin (però no poden), perfectament conscients com són de la pèssima opinió que té el personal sobre la seva tasca. Als especuladors financers, en canvi, no els cal desmarcar-se de res perquè, com tothom sap, viuen amagats dins les procel·loses tenebres bursàries, ocupats a manipular els secrets inconfessables de l'economia global i a cruspir-se nens amb safanòria a les reunions megasecretes del Club Bilderberg.

Tornant a Obama, les seves paraules de reconeixement als indignats poden semblar valentes, però només són fruit d'un càlcul senzill: com pot fer veure un polític que ell no és com els altres polítics? Doncs fent costat als que protesten contra els polítics. Sobretot, si un ha arribat al poder investit amb l'aurèola de ser el líder progressista i un xic revolucionari que el món esperava (o hauria esperat si justament no s'hagués trobat en bancarrota). Les declaracions d'Obama, doncs, són una mostra d'això que se'n diu antipolítica i que consisteix a degradar la tasca dels polítics fins al punt que ells mateixos fan el que poden per desdir-se'n i amagar l'ou. L'aparició dels indignats va tenir molts elements esperançadors a l'inici i encara ara en té alguns (per exemple, la labor que fan de suport a persones desnonades i a malalts desassistits és ben digna de lloança), però, mancats d'un missatge clar i definit, si a alguna cosa han donat veu ha estat a aquesta antipolítica que es troba a una passa del populisme. I ja sabem que, dins les aigües del populisme, només hi neden a pler els demagogs i els facinerosos que miren de treure profit d'una situació d'emergència.

Alguns diuen que el que cal és acabar amb el capitalisme. Bé, el problema és que precisament sembla que ja hi hem acabat, amb el capitalisme: no cal ser un expert en economia per comprendre que el sistema ha rebentat per dins i que trontolla perillosament per totes bandes. La feina, doncs, consisteix a apuntalar-lo perquè no s'acabi d'ensorrar i ens caigui a tots al damunt. Ja sé que això no queda gaire lluït ni utòpic: però és que, si no, aviat ja no es podran fer acampades davant de les borses, entre altres coses perquè ja no hi haurà borses. Ni tendes de campanya, tan sols.

stats