04/02/2013

Massa calamar per a una gavina

2 min

La ministra Mato: "Sempre he pagat les despeses familiars de què m'he fet càrrec". És clar, ha pagat les despeses de les que s'ha fet càrrec: de les que no, se'n devia fer càrrec la caixa B del partit, no és així? Duran i Lleida: "Estic convençut que Rajoy és una persona honesta. Reconec bona fe en les explicacions, però són del tot insuficients". Mira qui parla: si és el líder d'UDC qui avala l'honestedat de Rajoy (que almenys no se n'ha anat a Xile, això sí) ens quedem tots molt més tranquils. Alícia Sánchez-Camacho: "És important traslladar a la ciutadania la transparència, integritat i fermesa del president del govern i de tot el partit". Serà un trasllat difícil, senyora Camacho: les mudances Bárcenas, que són les que el seu partit té contractades de fa anys i panys, tenen la mà trencada a traslladar sobres i comptes corrents suïssos, però no conceptes tan abstractes i delicats com la transparència o la integritat. Rajoy: "Lamento el mal que estan fent al PP, el que volen per a mi, el que intenten contra el govern, i el que de fet estan causant a Espanya". Com sap tothom, el PP no és el partit polític més poderós de la gran nació espanyola, sinó una associació de beates amb fins benèfics que periòdicament sofreix campanyes d'intoxicació de les forces tenebroses del Mal. Mai sabrem els greuges que els dirigents del PP han hagut de patir a causa de la seva vocació de servei públic. Això sí: qüestionar-los equival a fer mal a Espanya, que per altra banda és un país de desagraïts.

L'endemà mateix de tot això, nou pàgines més a El País amb els assentaments comptables de la vergonya: Álvarez-Cascos, Rato, Arenas o el mateix Rajoy, per esmentar només alguns cognoms, empastifats fins a les orelles. Naturalment, tot insídies, falsificacions, manipulacions, "ombres d'ombres d'indicis", per dir-ho en paraules del president espanyol. Més aviat és l'ombra de l'ombra d'una democràcia, el que de mica en mica es va (des)dibuixant a cada glopada de porqueria que emergeix a la superfície. Clavegueres d'estat que rebenten incontenibles.

Bárcenas no és un extresorer ful, sinó un calamar. Un calamarot gegant, un monstre de les profunditats que, en ser obligat a sortir a la llum i sentir-se acorralat, dispara la seva tinta contra el partit que li ha permès de surar durant tots aquests anys. No és tinta simpàtica, d'aquella que s'esborra sola, sinó tinta corrosiva, que desfà tot el que toca i ho deixa amb els ossos pelats i la calavera a l'aire. La calavera pirata, que fàcilment remet a la gavina carronyera i rapinyaire que serveix d'emblema al primer partit d'Espanya. Un calamar massa gros perquè Rajoy i els seus sequaços se'l puguin engolir com si no res. Un calamar xantatgista que està disposat, abans de sucumbir, a empassar-se ell solet les restes pútrides de tot un sistema de poder. És trist que tot plegat acabi d'aquesta manera, però així -amb venjances internes i eliminant-se els uns als altres- és com acaben moltes històries de gàngsters i facinerosos.

stats