L’escàndol de Més
En menys de dos anys de mandat l’actual Govern Balear ha consumit dues conselleres de Cultura, dada que dona una idea de fins a quin punt les nostres autoritats dediquen els seus millors esforços i una especial atenció a la matèria. La coalició Més, titular de la conselleria, ha donat sempre per descomptat, amb alegria cada dia més excessiva, el suport d’això que emfàticament es coneix com el món de la cultura, i ara el món de la cultura assisteix estupefacte a la voladura incontrolada d’una crisi política en què la primera a rebre els mastegots ha estat la consellera del ram, feta servir com a escut per cobrir les espatlles del seu cap de files. Jeu aquí el cadàver d’una altra legislatura perduda, que els dirigents de Més deuen donar per fet que suscitarà l’aplaudiment entusiasta del mencionat món de la cultura.
El cap de files en qüestió, Biel jo no hi era Barceló, presumpte vicepresident del Govern Balear, és un home que ha demostrat una vàlua en els assumptes de partit (ell va ser un dels principals artífexs de Més) directament proporcional a la seva inèpcia en les tasques de govern. La seva actitud davant de les carpetes més problemàtiques i delicades oscil·la entre una gasosa i irritant falta de concreció i la completa inacció, i això li ha valgut una erosió del seu crèdit polític molt més ràpida del que és raonable, fins i tot en un govern de pacte. Això per si sol és greu, però no és ni de lluny tan corrosiu com l’impacte de l’escàndol que ha suscitat el fet que Més, sota les directrius de Barceló, hagi concedit més de cent cinquanta mil euros de diner públic a qui va ser el cap de campanya i home de màxima confiança del vicepresident, l’economista Jaume Garau, perquè elabori un grapat d’estudis tècnics d’interès i necessitat més que opinables.
Les adjudicacions de Barceló al seu bon amic Garau es van produir d’acord amb l’acreditada tradició del tracte de favor a dit, dins la més estricta legalitat però també dins la més desoladora absència de vergonya i de sentit ètic, perquè una cosa no és incompatible amb l’altra. El mínim que es pot dir de Biel Barceló és que s’ha comportat com un irresponsable, i que ho ha fet a consciència i amb la col·laboració necessària de Jaume Garau, que també sabia perfectament a què jugava. Els maldestres intents de justificació dels més acèrrims, apel·lant al joc de les diferències perquè aquí s’ha fet tot dins la legalitat i hi ha hagut dimissions mentre que el PP comet delictes provats i no dimiteix ningú, resulten especialment dolorosos i ofensius per al votant de Més (jo mateix ho soc, com ho vaig ser abans del PSM). Votàvem Més precisament per no haver-nos de comparar mai, ni de lluny ni per casualitat, amb el PP. Si a Més no s’entén això, és que s’ha deixat d’entendre tot.
Mentrestant, celebrem si de cas la novetat: fa un parell d’anys, Barceló i Garau van ser els autors de la millor campanya electoral de Més; ara ho són de la del flamant líder del PP, Biel Company. Enhorabona.
