Publicitat
Publicitat

L'any del possibilisme

Ha començat l'any del possibilisme en la política catalana. No és que abans no n'hi hagués (el possibilisme, més conegut sota les denominacions del seny o del pactisme, ha estat el mínim comú denominador de la política catalana, fins i tot en els anys i en alguns sectors ben importants del que va ser l'antifranquisme), però tot fa pensar que aquest que comença assistirem a una vertadera apoteosi del possibilisme. Molts, des dels mateixos partits polítics o des de les tribunes que els envolten i els assisteixen, prefereixen parlar d'idealisme, fins i tot d'utopia o de revolució, de nou cicle o de voluntat popular, de coses enlairades i nobles, però això no ens estalviarà que ens fem una panxada de càlcul i de tacticisme, amb molta jugada de farol i molta carta amagada dins les mànigues. Possibilisme a cabassos, en definitiva, que potser no és tan noble ni enlairat, però que resulta, al capdavall, més fàcil de comprendre. Al cap i a la fi, segurament això és el que exigeix la situació.

Possibilisme fi és el que hauran de fer a CiU per intentar convèncer ERC que acompliran l'acord de governabilitat (el pacte per la llibertat , per fer servir la terminologia a l'ús), mentre simultàniament intenten tranquil·litzar el PP perquè el govern de Madrid no dugui massa lluny la seva política d'asfíxia financera de la Generalitat, càstig exemplar per a separatistes veterans i/o de nou encuny. I tot això, vigilant que no es vegin gaire els sargits per sostenir internament la federació. Possibilisme és el que haurà de fer ERC, més enllà de la comissió dels dilluns, per mantenir algun tipus de control sobre el grau d'acompliment del susdit acord, sense donar la sensació que l'astúcia convergent els clava gols per l'esquadra un dia sí i l'altre també. Possibilisme també a les esquerres, en què el PSC haurà de fer alguna cosa per fer veure que encara atresora alguna credibilitat com a opció en aquest àmbit, mentre una Iniciativa rabiüda mira de reüll la desimboltura amb què la CUP renova i transmet un missatge massa semblant al que ells volen transmetre. Possibilisme a la mateixa CUP, que voldrà seguir creixent a expenses d'ERC i d'Iniciativa. Possibilisme en l'eix espanyolista i en les seves múltiples interseccions a la dreta i a l'esquerra, amb el PSC, el PP i Ciutadans disputant-se el to exacte per dominar l'àrea i el discurs que hi correspon.

No sé si la legislatura serà curta, com afirmen molts auguris, però sí que fa tot l'efecte que s'assemblarà molt a una partida de pòquer o a una d'aquestes escenes d'algun film de Tarantino en què diversos personatges s'apunten mútuament amb les armes, en una rotllana estreta i perillosa. Molta vigilància de l'adversari i extrema cautela en la realització de cada moviment, i ja se sap que massa cautela pot conduir a una lentitud exasperant. El moment és crucial i històric, d'acord. Però les cartes en joc són les que són: ningú està exactament content amb el joc que li ha tocat, i a més molts dels naips vénen marcats.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT