05/02/2013

Ítaca no era per aquí

2 min

No fa ni quatre dies el president Mas anunciava una cimera anticorrupció i acompanyava l'anunci d'una asseveració misteriosa: "Una imputació no és una condemna", va dir, volent avisar que no tots els càrrecs públics que es troben en el destret de ser imputats per la justícia mereixen ser destituïts dels seus càrrecs. Molt bé: una imputació no és una condemna. En vàrem prendre nota. No sabíem si es referia a Millet, als socis d'UDC, als exsocis del PP o a futurs socis amb els quals Convergència pugués arribar a alguna mena d'acord. Alguna mena d'acord que anés a favor de la voluntat del poble i de la sobirania nacional de Catalunya, per descomptat.

Ahir mateix vam tenir la resposta a les nostres inquietuds: el que suscitava la cautela del president de Catalunya no era tant (que també, presumptament) el cas Pallerols o el cas Bárcenas, sinó el cas ITV, més conegut com a cas Oriol Pujol. Ahir el fiscal va demanar formalment la imputació del secretari general de CDC per haver comès tràfic d'influències. Ens podríem enfadar amb ell, com ens hem enfadat en els últims dies amb les informacions referents als sobres dels dirigents del PP. Però no ens hi hem d'enfadar, perquè el president Mas ja va fer un pròleg avisant que una imputació no implica una condemna. És a dir, que Oriol Pujol, de moment, encara no és culpable de res. És cert, però també ho és que, de moment, no són culpables de res Rato, Arenas, Mato, Cascos, Cospedal i Rajoy. Per no ser, ni tan sols és culpable de res el cèlebre Bárcenas, més conegut entre els seus amics de la trama Gürtel com a Luis el Cabrón. De manera que encara hi ha menys motius per pensar malament d'Oriol Pujol Ferrusola, que al cap i a la fi és fill d'un pare de la pàtria i que té el punt d'honor de posar el seu càrrec a disposició sota la fórmula sobiranista que ni ell "ni ningú de CDC farà nosa en el procés". El procés: quin títol més kafkià per a una història tan desagradable.

No es tracta de fer demagògia, però al president Mas li convindria tenir en compte -en una Catalunya amb 661.817 persones a l'atur- que estar imputat senzillament és incompatible amb l'exercici del servei públic. És cert que no necessàriament implica una condemna, però significa que la justícia té prou sospites i indicis de la conducta fraudulenta d'un ciutadà. Això és el que passa amb Oriol Pujol, i és el mateix que passa amb la cúpula d'UDC, que va preferir pagar prop de quatre-cents mil euros abans que anar a judici, no fos cas que algú anés a parar a la presó. Francament, amb uns pares de la pàtria com aquests, vénen moltes ganes d'expatriar-se.

El president Mas va donar a entendre que era un polític capaç de variar el seu rumb per adaptar-lo al de la voluntat d'un poble. Si aquest poble era el poble català, ara faria bé de començar per admetre que estar imputat potser no significa una condemna, però sí una indignitat inacceptable en qualsevol polític, encara que sigui el secretari general del seu partit. Se'n recorda encara d'Ítaca, president?

stats