Impostacions de l’esquerra
Si hem arribat a entendre alguna cosa, sembla que al senyor Joan Coscubiela, i a una part de Catalunya Sí que es Pot que ara mateix no tenim degudament comptabilitzada i percentualitzada, els sembla bé que se celebri un referèndum, però els sembla malament com està tirant endavant el Govern aquest referèndum. Hem arribat a un punt que ja ens podem estalviar seguir discutint sobre la idea que sigui acordat amb el govern d’Espanya (dos no acorden res si un “ni vol ni pot”, en paraules de Rajoy), i també sobre la suposada falta de transparència de Puigdemont i Junqueras (potser algú troba més transparents les aigües de les clavegueres de l’operació Catalunya). En realitat, tot és més senzill: Coscubiela i aquesta part de CSQP i dels comuns en permanent estat de recompte estan a favor del referèndum, però no de la independència. Volen votar al referèndum, però també volen que guanyi el no. Doncs magnífic. Això és justament el que cal i convé: opcions que representin, abanderin i legitimin el no, que ho facin molt millor i amb molta més qualitat política i intel·lectual que, de moment, el PP, Cs i el PSC. ¿Problema, segons el senyor Coscubiela i la part dels comuns que ara mateix s’està actualitzant? Que el Govern és obertament partidari del sí. I, per tant, això el converteix en parcial i mancat de transparència. El cas és que seria insòlit que un govern promogués un referèndum des d’una postura d’imparcialitat, i també que ho fes per perdre’l. Els governs promouen referèndums per sotmetre al parer de la ciutadania qüestions sobre les quals tenen una postura ben definida, però assumint, això sí, el risc que la majoria es decanti per la postura contrària. En això consisteix el joc, i per això uns (el govern i els que li donen suport) fan campanya per una cosa, i uns altres (els que s’oposen al govern) fan campanya per la contrària.
Les torsions dialèctiques de Coscubiela lliguen bé amb els exemples que va brindar ahir contra el referèndum un altre cap de brot de l’esquerra impostada, l’expresident Zapatero. Segons ell, els referèndums del Quebec i d’Escòcia varen ser “inútils”, i a més, “els que perden volen la revenja”. És una manera espantosament maldestra de subratllar que al Quebec i a Escòcia va guanyar el no (però això no fa inútils aquests referèndums, sinó tan democràticament valuosos com si hagués sortit el sí), i que les minories acostumen a persistir en les seves aspiracions (no se’n diu revenja, sinó també, precisament, democràcia). Hem dit esquerra impostada: ho és la que es refugia en l’equiparació entre democràcia i legalitat vigent. Això no és que sigui ni de dretes, és que és profundament reaccionari. I contrari a tota justícia social: més que més, quan la legalitat vigent a Catalunya és un Estatut falsejat per un tribunal en contra de la voluntat expressada per la ciutadania. En un referèndum, per cert. Violentat a posteriori per l’Estat. ¿És amb aquesta legalitat que volen satisfer les necessitats socials dels catalans?
