17/09/2011

Grans defensors de la llibertat

2 min

Després d'uns dies d'escoltar i llegir els arguments dels partidaris de l'ús del vel integral islàmic, només puc dir que em sembla encara més necessària la seva prohibició. És d'una profunda inconsistència afirmar, com ho fa el Centre Unesco de Catalunya en un informe, que la prohibició d'aquestes dites peces de roba (en realitat, instruments de repressió) pot suscitar "una actitud discriminatòria per raons religioses i culturals". Ni el burca ni el nicab tenen res a veure amb la religió ni amb la cultura islàmiques, sinó amb les eines de poder d'unes determinades elits enquistades en una concepció del món radicalment masclista i patriarcal, en què les dones no tenen dret a la llibertat d'expressió ni al desenvolupament de la pròpia identitat, ni a res de res. Tal com explicava amb contundent claredat l'analista Jofre Montoto ahir en aquest mateix diari, la prohibició del burca i del nicab no constitueix un atac a cap religió. Ben al contrari, la imposició del vel integral va directament lligada a l'actual creixement "d'un integrisme religiós totalitari i expansionista, que té en la submissió absoluta de la dona la seva primera batalla".

Encara més difícils d'entendre són els arguments que apel·len a la llibertat individual per defensar el nicab i el burca, quan aquesta mena de vestimenta no persegueix cap altre objectiu que la completa anul·lació d'aquesta llibertat. I encara s'entén menys quan les persones que fan aquesta mena de raonaments són, precisament, dones: és cert que la varietat humana és infinita, però una mica de sentit comú que posi fre als contrasentits massa desbocats tampoc no hi és mai de més. El fet que hi hagi dones que trobin normal vestir un burca o un nicab i que afirmin que ho fan voluntàriament només significa que tenen totalment interioritzada la submissió que pateixen, com sol succeir amb moltes persones que han nascut i crescut sota algun tipus de totalitarisme. No fa tants d'anys, aquí també hi havia moltes dones que consideraven absolutament normal no poder viatjar ni obrir un compte corrent si no era sota l'autorització d'algun home, però per fortuna aquesta mentalitat ja ha quedat superada. I, per cert, la comparació entre el nicab i el burca i els hàbits de les monges o els símbols cristians també és absurda: per molt laics o agnòstics que vulguem ser, aquí comença a fer temps (un altre cop, per fortuna) que ningú es fa monja ni es penja un crucifix al coll si no és per la seva estricta decisió personal, i no perquè l'hi obligui (sovint, a mastegots) el pare, el marit o el germà.

Ha costat Déu i ajuda, com diuen els Manel, que les dones tinguin una certa (no plena, per cert) igualtat de drets i oportunitats en aquesta part de món en què vivim. Que ara hi hagi qui defensi engegar-ho a rodar i, a sobre, fer-ho en nom d'una idea del progressisme (i del feminisme!) del tot descarrilada, indica que una part de la nostra societat ha dut a terme una cabriola ideològica i mental que s'acosta molt al dadaisme més audaç. Enhorabona.

stats