29/10/2011

Festival de l'humor

2 min

És palmari que el premi Bon Cop de Falç d'aquesta setmana se l'ha endut, amb banda i diploma i tots els mereixements, el senyor Peces-Barba amb les seves delicades consideracions sobre Catalunya. En vista de la polseguera que han provocat les seves declaracions, el nostre home ha corregut a matisar que era broma i que no cal prendre's les coses tan a la valenta. Té tota la raó: en realitat, no se'ns havia acudit que el seu exabrupte fos altra cosa que una humorada. Hu hu, ho ho. N'hi ha prou de donar un cop d'ull al vinagre que enravena la faç del senyor Peces-Barba per adonar-se que és un home avesat a ser l'alegria de la festa, un autèntic barret de rialles.

L'episodi del senyor Peces (els amics l'anomenen així) m'ha fet venir a la memòria el que va protagonitzar un cert Luis Galinsoga, director en temps dictatorials d'un venerable diari de Barcelona, que va deixar per a la posteritat aquella frase de "Todos los catalanes son una mierda". Allò també va ser una cosa de molt de riure. Ara bé, per trobar paral·lelismes raonables a les paraules de l'amic Peces, no ens queda altre remei que recórrer a la imaginació.

Tot i que els mitjans han subratllat sobretot la seva comparació entre Portugal i Catalunya, el cert és que el bo d'en Peces va dir una cosa encara més bèstia: que, a dia d'avui, no li semblava necessari bombardejar Barcelona. Moltes gràcies, bwana. La frase en parafraseja una altra del general Espartero, famós per la mida dels collons -amb perdó- del seu cavall, que va dir que per governar bé Espanya calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Això ho va proferir Espartero després d'ordenar el bombardeig de la capital catalana de l'any 1842, al qual n'han seguit d'altres, alguns de memòria encara prou encesa i coent. De manera que, per trobar un equivalent a la broma d'en Peces, ens hauríem d'imaginar un pare de la Constitució alemanya (és difícil, perquè l'actual carta magna alemanya data del 1949) dient que avui en dia, amb els jueus, ja no caldrien els camps d'extermini ni les cambres de gas. Segur que la comunitat jueva, amb Israel al capdavant, es faria un fart de riure amb la conya marinera. O un pare de la Constitució americana (encara més difícil, perquè hauria de ser una persona més gran de dos-cents anys) que suggerís que ara, amb Obama a la presidència, ja no faria falta el Ku Klux Klan per mantenir els negres a lloc. No cal dir que els afroamericans s'ho passarien d'allò més bé amb la humorística ocurrència. Pel que fa a Portugal, val a dir que la broma d'en Peces va carregada de raó: una part important de l'opinió pública portuguesa considera que seria una bona idea la reunificació amb Espanya. Per contra, les enquestes assenyalen que, cada dia més, els catalans s'inclinen per la independència. Doncs, home, tant per tant fem el canvi i llestos, no els sembla? Catalunya s'emancipa, Portugal es reintegra i Espanya es treu un pes de sobre i queda lliure com un pèsol. Tots contents, en una paraula. Tindria una gràcia tremenda.

stats