Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Enhorabona, senador Montilla

Ahir el senador José Montilla va tenir un dia inspirat. Aprofitant que tenia una estona buida a l'agenda, va agafar els atapins i es va acostar a Els matins de TV3 per afirmar que tampoc "no s'han de mitificar els referèndums", perquè són "la modalitat preferida dels dictadors", una idea que va il·lustrar amb l'exemple que tenia més a l'abast: "Franco també organitzava referèndums". Pere Navarro, que en mitja setmana ha vist com tot un floret de personalitats del seu partit o del PSOE es dedicaven a trinxar la seva proposta programàtica de modificar la Constitució espanyola per fer possible -precisament- un referèndum sobre el dret a decidir de Catalunya, encara deu estar aplaudint amb les orelles.

I, tanmateix, el senyor Montilla té la seva part de raó: per exemple i en efecte, Franco organitzava referèndums. Concretament, en quaranta anys de dictadura en va convocar dos: un, l'any 1947, sobre l'anomenada llei de successió, i l'altre, el 1966, sobre la llei orgànica de l'Estat. Totes dues lleis perseguien l'objectiu gens dissimulat de perpetuar el règim que el mateix Franco liderava, i van ser aprovats amb majories tan demolidores com un 93% i un 95%. Eren temps d'analfabetisme, de privació de llibertats, de crims d'estat contra la ciutadania, de terror i de misèria institucionalitzades, però això són minúcies que no afecten la lúcida comparació del senador Montilla.

I també té raó el senador quan diu que els referèndums no s'haurien de "mitificar". En efecte, els referèndums no haurien de tenir res de mítics, sinó que, com a eina que són de consulta a la ciutadania sobre "qüestions especialment rellevants" (així els descriu la Constitució espanyola), haurien de ser relativament habituals, com succeeix en les democràcies avançades. En aquest sentit, ens permetríem matisar al senador Montilla que una de les maneres més eficaces de mitificar qualsevol cosa és prohibir-la o reprimir-la, com està succeint amb els referèndums a l'estat espanyol. Que la Constitució d'un país s'utilitzi, com passa aquí, com a arma contundent per impedir el funcionament normal dels instruments democràtics més bàsics (un referèndum, per exemple), és un contrasentit molt difícil d'empassar.

I posats a matisar, gosaríem recordar al senador Montilla que Franco, a més de referèndums, va fer altres coses. Sobretot, polítiques socials: infraestructures (pantans i carreteres) i subsidis (cases barates i la vejés ), molt principalment. I que la primera edició del govern que ell mateix va presidir (després de carregar-se el president Maragall) va convocar un referèndum a Catalunya, del qual va sortir la majoria ciutadana que va aprovar l'actual Estatut, que ell se suposa que va defensar aferrissadament (tot i que sense èxit) de la laminació a mans del Tribunal Constitucional. Llàstima, però, que molt probablement al senador Montilla no se'l recordarà per això, sinó per un insult contra els mecanismes essencials de participació ciutadana que invalida tota la seva carrera política.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF