Elefants espantats
La Guàrdia Civil (o si més no una associació d’agents pertanyents al cos) ha demanat protecció als Mossos pel que consideren “amenaces” contra ells, i que en realitat no és sinó la concentració convocada per la CUP avui dilluns a migdia davant la caserna de Travessera de Gràcia, en protesta pels interrogatoris d’aquestes últimes setmanes contra funcionaris, treballadors públics i responsables polítics de la Generalitat sobre els preparatius del referèndum. Per la seva banda, el peculiar ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, hereu custodi del bunyol de l’operació Catalunya perpetrat pel seu predecessor Jorge Fernández Díaz, ha expressat a Twitter que no és acceptable “intimidar aquells que ens protegeixen”. També ha donat “tot el suport” a la Benemérita i ha advertit els cupaires que “atiar aquestes protestes des d’un partit amb responsabilitats de govern és molt perillós”. Déu n’hi do, quin cangueli! La Guàrdia Civil és un cos policial que, com a tal, té delegat per la ciutadania i les institucions l’ús i l’administració de la violència, mentre que els assistents a la concentració seran manifestants que acudiran a una convocatòria amb tots els permisos en regla per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió. On és el problema? Fa una mica de gràcia veure homenassos (i algunes donasses), tan armats i uniformats, esporuguits per una mani de gent amb antecedents tan temibles com haver estripat algunes fotos o haver fet algunes pintades. Recorden aquells acudits d’elefants que s’espantaven en presència de ratolins. L’himne de la Guàrdia Civil conté estrofes tan inspirades i inspiradores com aquestes: “ Por glorificar el nombre / que el gran Ahumada te diera / con tu sangre noble y fiera / has bordado tu blasón. / Vigor, firmeza y constancia, / valor en pos de la gloria, / amor, lealtad y arrogancia, / ideales tuyos son ” (lletra que reproduïm per cortesia de la pàgina web de la Fundación Francisco Franco). Per Déu, uns trossos de policies que canten un himne així no es poden sentir amenaçats i arronsar-se davant d’una comparsa de peluts i arreplegats, ni que es plantin davant de la seva caserna predilecta. Però on anirem a parar? Què diria el gran Ahumada?
El nacionalisme espanyol arribarà a l’1-O esperant com aigua del cel algun comportament violent dels independentistes o dels partidaris del referèndum, i això naturalment -i per a la seva frustració- no passarà. En canvi, atès que el ministre Zoido ho menciona, sí que és molt perillós que un partit amb responsabilitats de govern utilitzi la policia i la justícia de manera il·lícita per atacar els seus rivals polítics, allò que ja tothom coneix com les clavegueres de l’estat (espanyol). I és molt perillós, perquè això sí que equival a destruir la democràcia, i des dels seus mateixos fonaments. Votar, no. Manifestar-se, tampoc. Aquestes només són les maneres normals i correctes d’exercir-la, la democràcia. Ja sabem que no són amics de diferències, però aquesta és important.
