Dos homes i un destí
Una cosa no se'ls pot negar als mallorquins, i és un cert enginy a l'hora de dispensar a les corrupteles i als excessos dels seus governants el tractament popular que es mereixen. Per exemple, quan en temps de Jaume Matas es va construir, per desig de l'aleshores president del govern balear, un metro a Palma que s'inundava tot d'una que feia quatre gotes, la infraestructura ràpidament va passar de dir-se metro a ser coneguda com es litro. També, quan sota el mandat del mateix Matas, es va saber que un grup d'alts càrrecs del seu executiu havien aprofitat un viatge oficial a Sant Petersburg per visitar un puticlub anomenat Rasputin, de seguida totes les verbenes dels pobles de Mallorca van recuperar la cançó homònima de Boney M i la van convertir en el hit d'aquell estiu a l'illa. I recentment, tan aviat com van començar a sortir a la llum els negocis poc clars de Don Iñaki Urdangarin (en connivència, esclar, amb l'inevitable Jaume Matas), el gendre del rei ha estat immediatament rebatejat pel personal com el m'enDuc de Palma. Ens podran buidar les arques públiques però almenys no ens podran prendre la ironia, que és una de les formes més eficaces de la justícia poètica.
Però Matas i Urdangarin no tan sols hauran de suportar aquesta mena de justícia del poble ras, sinó també la dels tribunals, que ja imposa una mica més de respecte. Serà aquest mes de gener vinent, quan l'espòs de la infanta Cristina haurà de presentar-se a declarar com a imputat davant del mateix magistrat -el jutge José Castro, a qui se li ha girat feina- que també escoltarà com es defensa Matas dels múltiples casos de corrupció dels quals l'acusa la fiscalia. Serà ben interessant, per què negar-ho, contrastar les declaracions dels dos prohoms, així com veure amb quina cara afronten l'oprobi d'arrossegar el nom i el prestigi de les institucions que representen o han representat pel fangar de la vergonya pública. Matas i Urdangarin, Urdangarin i Matas, coneixeran en pròpia carn l'amargura de passar de l'estatus d'homes d'estat, respectats i adulats per tothom, a comparèixer davant de la justícia com un parell de lladres casposos i vulgars. O no tan vulgars, perquè el que aprofita una posició de privilegi per ficar mà als diners de la comunitat és, de totes les menes de lladres, segurament la més menyspreable (perdó, presumptament menyspreable: no descuidem la presumpció d'innocència, que després encara incorrem en la pena del telediari).
Llegesc, per altra banda, que l'ex-primer ministre d'Israel, Moshe Katsav, ha ingressat a presó condemnat a set anys, per un historial d'abusos sexuals que deixa el violador de l'Eixample a l'altura d'un escolanet de sagristia. Diu que, a més, compartirà cel·la amb un que va ser ministre del seu govern, i que també és a la garjola per corrupte. Em sembla bona idea, aquesta d'engabiar els ocellots rapinyaires de dos en dos, perquè tinguin tema de conversa recordant els bons temps passats. Potser el jutge Castro faria bé de prendre'n nota.
