11/04/2011

Corruptes i impertèrrits

2 min

Ara resulta que a Mariano Rajoy, l'amic de Catalunya, li busquen les pessigolles per haver donat el seu vistiplau a les llistes del PP a les Corts Valencianes que, pel que es veu, estan infestades d'imputats per casos de corrupció (les llistes del PP, no les Corts Valencianes, tot i que també).

Moltes punyetes tenen aquests que posen el crit al cel per aital tonteria. Naturalment que les llistes del PP al País Valencià o allà on sigui inclouen lladres (la nomenclatura tècnicament correcta és la ja mencionada "imputats per casos de corrupció", però per una vegada que els diguem pel seu nom tampoc no passarà res). Si haguéssim de formular alguna pregunta sobre el tema només podria ser: i? En el cas de les llistes dels populars valencians, el primer dels imputats és el president de la Generalitat Valenciana i candidat a la reelecció Francisco Camps, al capdavant per donar exemple. I, a continuació, una bona colla d' amiguitos del alma que col·leccionen les causes judicials com si fossin cromos de futbolistes: des de l'emotiu Ricardo Costa fins al sempre fidel Vicente Rambla passant per la presidenta del Parlament valencià, que té el bon gust de dir-se Milagrosa Martínez. I no hi han posat el Bigotes perquè han pensat que podia molestar els votants de missa diària (el Bigotes tenia massa tirada a organitzar festes amb senyoretes que fumen, a l'estil Berlusconi), però ja li faran un dinar d'homenatge un dia que els plagui.

I és que amb aquestes coses de la corrupció, el PP ha descobert que no li cal anar amb gaires miraments. Tenen exemples que demostren a bastament que el fet de ser enxampats amb les mans a la gaveta no afecta de cap manera les seves expectatives electorals: al mateix País Valencià, on la trama Gürtel no sembla que hagi tingut cap més efecte sobre el president Camps que fer-li dir algunes coses estranyes, o a les Balears, on, si d'una banda és cert que Jaume Matas arrossega pels jutjats la ressaca del seu alegre mandat ("Aviat i fora por", en va ser el lema), de l'altra també ho és que tots els sondejos vaticinen el retorn triomfal dels peperos a les institucions de govern illenques. N'hi ha hagut prou de substituir Matas per un tal José Ramón Bauzá (un personatge amb aspecte de no tenir ossos ni escrúpols, cosa que no cal dir que li ha proporcionat una magnífica acceptació per part de la concurrència) i de carregar-li la llufa de la corrupció al partit abans conegut com UM (que, en el seu procés de desintegració, ha passat a dir-se Convergència per les Illes) per fer veure que s'ha dut a terme una profunda renovació i que aquí no ha passat res. I com que els lleials adversaris de les forces d'esquerres -tant si són al govern, com passa a les Balears, com si són a l'oposició, en el cas del País Valencià- estan molt ocupats caçant mosques o -encara millor- matant-se entre ells, no hi ha cap casta de problema. Ja ho diu el clàssic: aquí, el que val, val, i el que no, per ministre. O per diputat autonòmic, que encara es viu més bé.

stats