VISCA EL SISTEMA
Misc 11/12/2010

Alarma constitucional

i
Sebastià Alzamora
2 min

En certa ocasió, Jaime Gil de Biedma comentava uns versos d'un poeta espanyol dels anys 30 en què apareixia una imatge segons la qual "a la vora dels rius, les papallones pol·linitzaven les donzelles en flor", o alguna cosa per l'estil. "Si en aquell temps succeïen coses com aquesta -postil·lava Gil de Biedma amb la fina mala llet que li era característica- aleshores va fer ben fet l'exèrcit de tirar-se al carrer".

En els nostres feliços anys 10 les papallones són espècies invasives, el pol·len que transporten és transgènic, les aigües dels rius baixen carregades de cocaïna i ansiolítics i les donzelles, després del primer avortament als setze anys, van més aviat músties i capficades. Tal vegada per tot això, i per la devastació generalitzada d'una crisi davant de la qual el govern només encerta a demostrar una flàccida incompetència, la ciutadania respon (a diferència de Gil de Biedma, sense cap ironia) a l'últim sondeig del CIS que la institució espanyola que més valora és l'exèrcit, seguida de la monarquia. Convé subratllar que l'enquesta del CIS és del mes de novembre, quan les forces armades encara no havien sufocat la sedició dels controladors folls: si la pregunta es repetís ara, cal suposar que obtindria idèntica resposta, però ampliada i refermada.

Resulta del tot coherent que el govern espanyol, que en el mateix baròmetre ocupa el penúltim lloc dins el rànquing de popularitat, s'encomani ara a l'exèrcit (Carme Chacón somriu satisfeta des de la trinxera del ministeri) i imposi un estat d'alarma indefinit, poc i mal dissimulat amb l'eufemisme d'"ordre públic constitucional". Malament quan un dirigent espanyol aplica l'adjectiu "constitucional" a qualsevol decisió que prengui, perquè inevitablement el resultat farà pensar no ja en el general Espartero sinó en el seu cavall, que els tenia tan grossos. "Ordre públic constitucional", proclamava Zapatero des de la tribuna del Congrés, mentre intentava transmetre la imatge de fermesa i lideratge que va extraviar fa temps. "Viure amb vostè és anar d'ensurt en ensurt", li retreia al seu torn Mariano Rajoy, com si entonés una cançó de Camilo Sesto. Certament, si el president del PP ho fos també d'Espanya i prengués una decisió com la d'aquest "ordre públic constitucional", no dubtaríem a colgar-lo sota una pila d'acusacions de neofranquista i altres epítets igualment lletjos. A Zapatero, doncs, les restes de vernís progre que encara li queden, el salven de sentir-se dir segons què.

Ja que en parlem, la Constitució és una norma que cal modificar, d'acord amb una àmplia majoria de les opinions recollides pel CIS. No especifica en quin sentit s'hauria de produir aquest canvi, tot i que apunta que hauria d'afectar el sistema autonòmic. No sembla, d'altra banda, que ningú vulgui suprimir l'article vuitè, el que justament consagra l'exèrcit com a garant de la indissoluble unitat d'Espanya. La veritat és que no ens falten motius per viure en estat permanent d'alarma.

stats