Publicitat
Publicitat

Antisistema per sistema

Va dir ahir Duran i Lleida que els vots que va perdre diumenge CiU van anar "a formacions antisistema". Home, si és així deu ser que el món antisistema ha canviat de manera substancial, i també el perfil del votant convergent: fa de mal imaginar la tia Maria o l'oncle Pere deixant de votar el seu partit de tota la vida per fer-ho a favor dels Pirates, el PACMA, els Farts.org o els Escons en Blanc. Sí que han estat unes eleccions en què hi ha hagut molt transvasament de vot, però en principi sembla que podem descartar la metempsicosi, la transsubstanciació i altres fenòmens teològics.

És possible que algú hagi canviat el seu antic sufragi convergent a favor de la CUP (hi ha d'haver de tot), però vaja, fa talment l'efecte que la gran majoria dels vots que se li han escapat a CiU se n'han anat cap a ERC (i alguns més, perquè CiU en va perdre uns noranta mil i ERC n'ha pujat més de dos-cents mil). Per tant, d'acord amb l'anàlisi de Duran i Lleida, el partit republicà que lidera Oriol Junqueras deu ser un partit antisistema. És una manera de veure-ho, però no deixa de ser un pèl sorprenent.

De l'ideari d'ERC, quina part justificaria etiquetar-lo com un partit antisistema? En principi, i sense ànim de molestar, sembla que hi hauria consens a considerar ERC com un partit de tendència clàssicament socialdemòcrata, amb un moderat caient (com indica el seu nom) cap a l'esquerra (massa lleu, per a exasperació de Joan Herrera i la gent d'ICV): polítiques socials, etc. Per tant, i per eliminació, només queda un ingredient d'aquest discurs que podria explicar que a Duran i Lleida li sembli que ERC és una formació antisistema: la voluntat explícita de proclamar la independència de Catalunya. Efectivament, podríem estar d'acord que aquest punt, vist des de la perspectiva del sistema polític espanyol, afegeix al programa republicà un indiscutible ingredient antisistema, perquè, en cas de produir-se algun dia, implica la liquidació de l'estat espanyol tal com l'entenem actualment.

Ara bé, si això és així aleshores hauríem de concloure que la mateixa CiU s'havia presentat a aquests comicis com un partit antisistema, perquè el punt principal del seu programa era, ves per on, la independència (bé, la construcció d'un estat propi, però ja ens entenem). Són paradoxes de la vida, com la que també afecta (però a l'inrevés) l'esmentada CUP, que ara és una força antisistema que ha entrat dins el sistema parlamentari. Caram, quin embolic. Potser el que volia dir el líder d'UDC és que li semblen antisistema tots els partits que no són el PP, el PSOE i CiU (encara que hagi adoptat la mateixa mena de discurs antisistema que ERC). Doncs si es tractava d'això, faria bé Duran d'adonar-se d'una evidència: i és que els partits que han articulat l'esquelet, el cervell i les vísceres del sistema a Catalunya han perdut pistonada (molt singularment el disminuït PSC, però també la mateixa CiU). I això potser vol dir que la gent en comença a estar un pèl farta, del sistema.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF