Misc 21/08/2013

Preguntes estiuenques sobre la necessitat de la cultura

i
Santi Fondevila
2 min

"I per què la cultura no hauria de ser gratuïta com l'educació o la sanitat?", va preguntar una assistent al cicle El teatre pren la paraula organitzat per Barcelona Internacional Teatre. Potser la pregunta més apropiada seria com fer de la cultura un bé assequible per al ciutadà.

És una qüestió de preu? El sistema de biblioteques és l'únic que està realment a l'abast de la ciutadania per uns preus mínims. Però què passa amb els museus? No entrarem en el joc de si les entrades són cares o no. El tema és si són assequibles. ¿Podrien ser gratuïts per als catalans? De fet, ja paguem tot el que fan amb els impostos. ¿Però això faria que tinguessin més visites? Si la cultura fos la tercera pota de l'estat del benestar segurament seria així.

Les arts escèniques. Per què la Sala Gran del TNC té el preu més car de tots els teatres públics del país? Vàrem pagar la magna construcció. Paguem el sou de tots els que hi treballen. Amb preus polítics, l'empresa privada es queixaria de competència deslleial. Però no hi ha escoles privades? I clíniques privades?

Una resposta discutible. Si el comunisme va fracassar com a model d'organització socioeconòmic, en l'àmbit de les arts escèniques i la música clàssica va ser diferent. El que arriba d'allà, ara que l'estat ja no és el preceptor de tota la cultura, té la marca de l'excel·lència forjada a la pràctica, a la tradició. La cultura del comunisme en l'àmbit de l'aprenentatge i el consum era modèlica -llevat de la terrible censura- perquè era assequible per a tothom.

La gran pregunta. Per a l'Estat la cultura no és un tema prioritari. Prefereixen un F-18. ¿Però ho és per a la població? ¿Ho és per als ciutadans adoctrinats per Telecinco i el futbol? Qui creu en els valors tangibles i, sobretot, intangibles de la cultura? Hauríem de revisar el llibre de Woody Allen Com acabar d'una vegada per totes amb la cultura . Provem-ho.

stats