OPINIÓ
Misc 16/04/2014

Un Liceu amb la maquinària oblidada i obsoleta

i
Santi Fondevila
2 min

“Em costa d’entendre que els anteriors directors no hagin invertit en el manteniment i la renovació de la maquinària escènica”. Pam! Ho deia el director general del Liceu, Roger Guasch, al diari El País. El nou Liceu té una maquinària obsoleta i el seu deteriorament no permet alternar espectacles, afegia. Però, ¿recorden quant va costar el Liceu? Els hi diré: 22.000.000.000 de pessetes. Si el que diu és cert, què han fet els anteriors directors generals a banda de munyir la vaca en benefici propi? ¿Això no genera responsabilitats? ¿El conseller de Cultura no hi té res a dir? Ai, carai!, per fer servir el títol d’una obra de Josep Maria Benet i Jornet.

Sostenibilitat.“El Liceu es veu abocat a fer òperes sostenibles”, deia Guasch. I jo em preguntava, què és una òpera sostenible? Pel perfil del senyor Guasch, vaig pensar que tenia a veure amb el cashflow de cada títol. Llegim una mica més i queda clar quan diu que l’òpera La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, de Nikolai Rimski-Kórsakov, que es va estrenar diumenge, té un cost de 1,3 milions repartits entre els tres teatres coproductors, i la recaptació que se n’espera per les cinc funcions és de 650.000 euros. A la despesa cal afegir-hi els costos dels cossos estables del Liceu. Així, per ell, no seria sostenible perquè costa més del que ingressa. Però ¿on es pensa que és? El Liceu rep diners públics justament perquè les òperes, la majoria almenys, són sempre deficitàries.

Diners i repertori. Segueix el director: “Cal replantejar la part artística”. Vaja, just ara que estan buscant un nou director artístic, el gerent els fa el llit. Els candidats han de saber que el senyor Guasch els demanarà que augmentin la recaptació entre 13 i 15 milions d’euros, encara que s’hagin de prostituir (això no ho diu ell i és una metàfora, òbviament). I sobre la sostenibilitat, sembla que per a Guasch la solució passa pel repertori. Vinga Verdi, Mozart, Rossini, Puccini. Res d’experiments. I de l’òpera contemporània oblideu-vos-en per sempre.

Destí turístic. El Liceu vol convertir-se ara en un atractiu turístic. I, posats a fer, encarreguen a una empresa aliena el màrqueting publicitari per tenir més visitants i més espectadors. Això, senyor Guasch, va directament a la columna de despeses. Ja veurem si serà sostenible.

stats