Publicitat
Publicitat

Federico Fellini que estàs al cel

El muntatge 28 i mig representa un canvi en la trajectòria d'Oriol Broggi i la companyia La Perla 29 en tractar-se del primer espectacle de creació, entès com aquell que no té un suport dramàtic o literari únic. I el cert és que Broggi aconsegueix un dels millors treballs que s'han vist aquesta temporada i una creació de les que deixen empremta. 28 i mig és en un homenatge a Federico Fellini, al teatre i al cinema que estem segurs que arrasarà a la taquilla perquè és realment emocionant, lúdic i sorprenent. I el que és més important: posseeix una poètica pròpia.

Si definir Fellini 8 1/2 , una pel·lícula autobiogràfica segons la critica, és poc menys que impossible, el mateix passa amb la creació de La Perla 29. El punt de partida és el mateix i el final és calcat a les imatges de la pel·lícula i la meravellosa tonada de Nino Rota amb els pallassos. Un director en crisi que no té res a dir, que no sap què explicar i que, de mica en mica, s'endinsa en el seu propi imaginari oníric. Broggi porta la idea cap al teatre i cap a la Itàlia dels grans autors, sense deixar d'apuntar detalls de la filmografia de Federico Fellini ( Voglio una donna! ). Dante, Pirandello i el seus Sis personatges a la recerca d'autor (sensacional escena), La jornada particular d'Ettore Scola, una picada d'ull a Oncle Vània , a Espriu. Teatre, circ, cinema, pallassos i paraules que es barregen en un collage d'imatges, en un joc interpretatiu d'enorme nivell. No hi ha molt més a explicar. 28 i mig és una joia de plaer poblada per mil i un personatges que creen un món únic que ens arrossega i ens fascina. Enormes Pablo Derqui, Clara Segura, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Ernest Villegues i Pol López, que són qui porten la part més textual. Sensacional el relligat de Jeroni Rubio, combinant fragments de texts. Superba la utilització de la nau gòtica com un espai de somni, les projeccions, la llum. Tot plegat sembla conjurat per a una funció que supera qualsevol expectativa, un espectacle que, com les pel·lícules de Fellini, caldria veure més d'una vegada.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT