Misc 09/04/2014

Acció plàstica, furera i anònima contra els banquers vampirs

i
Santi Fondevila
2 min

Imatge i paraules. Una imatge val més que mil dues-centes seixanta paraules, però de moment aquí teniu mil dues-centes seixanta paraules i una foto a la qual no cal títol. Està feta al passeig Maragall cap a les 11 del matí d’un tranquil diumenge de primavera, aquest passat, amb el sol il·luminant el carrer i el caixer automàtic de l’associació de malfactors anomenada Bankia. A primer cop d’ull podria pensar-se en un assassinat. Però no, no és el fruit d’un delicte tipificat al Codi Penal, sinó una impressionat acció de denúncia del sistema bancari.

Guants blancs. El raig de sol escalfa dues mans blanques que semblen de guix, com les dels morts o com les mans blanques que roben legalment. Obertes, com en una estàtua del Renaixement, aguanten un cor i un fetge de carn viva (de vedella, em sembla) sagnant sobre els palmells. El reguerot fa un riu sobre el verd metàl·lic i s’obre com un meandre en arribar a la vorera. Unes quantes mosques d’aquelles que cantà Machado, inevitables llamineres, s’apropen atretes per la dolçor de la sang. A poc a poc la gent surt de casa i ho miren estupefactes. No cal títol. La majoria hi estan d’acord. Arriba la Guàrdia Urbana i delimita el perímetre protegint (?) l’acció artística d’un anònim indignat que resumeix en aquesta acció el sentir i el dir de tanta gent. Banquers vampirs que arrabassen el cor i el fetge de la gent, protegits per una legislació i uns polítics que no saben què vol dir el bé comú. O que tant se’ls en dóna. El monument és efímer però en queda la imatge i queda el gest poètic de l’artista anònim donant a l’art el sentit de revulsiu que tan poc es prodiga en les galeries i els museus. És el crit de Munch, el crit d’aquesta societat apallissada on l’individu és esclafat per l’administració i els poders fàctics.

stats