Publicitat
Publicitat

Més complex, més llarg, més segur

Fa unes setmanes havia establert, amb el punt d'ironia que demana qualsevol desig polític, una proporció àuria per al nou Parlament que sortís d'aquestes eleccions. Era un dibuix pensat per a un escenari sobiranista sòlid. És a dir, el que més convenia per donar resposta a la gran manifestació de l'Onze de Setembre passat. M'hi vaig acostar gaire?

D'una banda, deia, calia una participació alta, que situava en un mínim dels dos terços. Doncs bé: amb un 70 per cent, aquesta condició s'ha complert. Això és molt bona notícia. La segona condició era el suport parlamentari a l'estat propi dels dos terços, és a dir, més de 90 diputats. En aquest cas, la suma de vots clarament sobiranistes sumen 87, i ens quedem a les portes d'aconseguir-ho. La tercera condició general era tenir tres quartes parts de vots de partits favorables a consultar als catalans la seva voluntat política. Això serien 101 diputats, i inclouria tant els que creuen que s'ha de decidir tant sí com no, com els que creuen que ho hem de fer amb permís. També hi hem arribat. La suma de CiU, ERC, ICV, CUP i PSC són 107.

Pacte estable

També suggeria dues condicions més. Una, que ERC fos la segona força al Parlament. El cas és que ERC ha superat el desafiament, i amb els seus 21 diputats, que més que doblen els anteriors, s'ha de dir que el treball de renovació d'Oriol Junqueras ha estat reconegut per l'electorat. És la segona oportunitat que el país dóna a ERC per administrar uns bons resultats, propers als dels 2003. Finalment, establia la necessitat d'una gran majoria que reforcés el lideratge del president Artur Mas. I aquí, no hi ha dubte que per bé que la majoria és gran, dues vegades i mitja més de diputats respecte de la segona força, en cap cas no és la majoria prevista.

D'aquest escenari parlamentari, què en podem esperar? D'una banda, l'aspiració sobiranista majoritària es confirma, però el camí serà més llarg. En segon lloc, queda clar que la governació del dia a dia no serà còmoda per a CiU, que hauria d'establir un pacte estable amb ERC. Serà més complicat, sí, però ningú no pot dir que no tingui també alguns avantatges, afegint més sensibilitat social dins dels estrets marges disponibles. Finalment, als independentistes, aquests resultats ens fan tocar de peus a terra i, per tant, ens permetran fer molt millor tot el procés polític que queda cap a la independència.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF