Opinió 17/04/2016

Una autèntica orgia del cervell

Compreu, o llegiu, el llibre que vulgueu, sense fer cas de llistes, de crítiques, de balanços apocalíptics ni de nacionalismes (en plural) curts de mires que només propicien el tancament cultural

i
Roser Porta
3 min

“Leer es poder. La lectura es la retención definitiva del individuo. No se puede aprender nada sin leer. Cuando encuentras algo con lo que conectas, que te transforma y te da placer, es una auténtica orgia del cerebro, un placer irrepetible.”

Així definia la lectura Carmen Balcells, la mare del boom de la novel·la hispanoamericana des de Barcelona, l’agent que va convertir García Márquez en un èxit mundial, una dona immensa en tots els sentits: des de la sensibilitat fins a la mala llet, segons els que van treballar amb ella. Llegir és poder i és plaer. Aquest deu ser ‘El gozo intel·lectual’ sobre el qual ha escrit Jorge Wagensberg, un físic que idea museus i que opina: “La gente que lee un solo libro es peor que la que no lee ninguno”, una frase plena de sentit en un moment ple de fanatismes (en plural).

Ara més que mai llegiu, o compreu, el llibre que us doni la gana i tant de bo us faci pensar o sentir alguna cosa. No feu cas de llistes de vendes, ni de crítiques, -ni d’aquest article-, ni d’opinions apocalíptiques sobre el futur de la literatura, del paper, del català o del que sigui; tampoc feu cas de nacionalismes (en plural de nou) curts de mires que només propicien el tancament cultural. No m’importa el lloc on ha nascut l’autor o en quina llengua escriu si l’entenc i el que diu m’interessa. No necessito que em tradueixin Albert Pla (‘España de mierda’) o Almudena Grandes (‘Los besos en el pan’) al català com han fet les editorials. Ja els entenc –i m’agraden- en la seva llengua original.

Hi ha sectors culturals que s’estan embolicant massa, per camins que només fan perdre el temps. S’estan tancant. Juan Marsé ho retratava molt bé en una entrevista a ‘El Periódico’: “Catalunya és un país de fantasia. Les aspiracions dels addictes al procés estan projectant una Catalunya que no existeix. Tot és un disbarat. Estic fart i avorrit de parlar tant de l’assumpte. (...) Qui pot negar que és millor tenir dues, tres o quatre llengües que una? Jo parlo i escric en la llengua que em surt dels ous.”

Doncs això. Potser seria millor dedicar-nos al plaer de la lectura, a l’orgia del cervell (“Uno nunca termina de leer aunque los libros se acaben” diu Roberto Bolaño). Com en més llengües i sobre més cultures millor. Els atacs de puresa no són mai bons; la barreja és més interessant.

I ara, com si fóssim en una cerimònia dels Oscar, o dels Goya o dels Gaudí, els agraïments a molta gent poderosa: a Rosa Ficapal, per donar-me la base, l’aprenentatge de llegir i escriure, a Pepita Clop, per introduir-me la literatura, a Anna Martí, per presentar-me ‘Tirant lo Blanc’ i a Quim Monzó, a Javier Salazar –un professor tan bèstia que ens feia escriure una novel·la sencera a segon de batxillerat-, per ‘La Celestina’, Clarín i García Lorca. També a Enric Bou, Rosa Cabré i Joaquim Molas, per les avantguardes, Dalí i Rodoreda. A Isabel de Riquer, que va portar-me el rei Artur i ‘Tristany i Isolda’, a Adolfo Sotelo, per Carmen Martín Gayte i la crítica literària; a Àngel Crespo –traductor de Pesoa, per obrir-me el món dels mites i l’’Odissea’, a Maria José Sánchez Cascado, que em va regalar Cortázar i ‘Cien años de soledad’ i a Ricard Sanvicente –fill d’exiliats espanyols a la URSS- que em va fer conèixer ‘El mestre i Margarida’.

stats