L’EXAMEN DE ‘LA TDP’. Anàlisi Ricard Torquemada
BEN TROBAT: NEYMAR
Va jugar en el perfil incòmode a la primera part, obligat pel pla dels quatre migcampistes. Tot i que no el va interpretar bé, ho va intentar tot sempre. Com els jugadors escollits, va aprofitar el seu moment quan Iniesta va foradar l’esquena de Juanfran amb la passada màgica que va acabar en el gol del brasiler.
IMPAGABLES: BUSQUETS I INIESTA
Van ser els arguments que van donar estabilitat i equilibri al Barça: Iniesta en atac, Busquets en la interpretació del joc. Iniesta va il·luminar l’atac col·lectiu amb grans maniobres i va fer passades esquitxades, com el caramel a Neymar que va acabar en gol. Busquets va sobreviure a la selva de l’Atlètic, un paisatge difícil que ell gestiona com ningú.
MADUR: BARTRA
Va acceptar el repte amb la lesió de Piqué i va demostrar que està preparat per als grans escenaris. Quan va sortir va guanyar el primer duel individual amb Diego Costa. Intel·ligent, intens, concentrat i agressiu, va anticipar amb contundència contra un equip on és molt difícil fer-ho. Va dir “jo sóc aquí” i va combinar molt bé amb Mascherano. Ara ho haurà de continuar fent.
IMPRESCINDIBLE: CONNEXIÓ MESSI
L’argentí no va poder exposar la seva millor versió al seu aparador preferit, la Champions. No va ser responsabilitat seva: el Barça no el va trobar i no va connectar amb ell perquè desequilibrés. És responsabilitat col·lectiva generar situacions d’avantatge per al millor jugador del món, convidar-lo als espais on se sent superior i alliberar-lo d’ajudes defensives per encarar l’un contra un i acostar-lo a Iniesta.
