10/08/2011

'¿Cómo están usteeedes?'

3 min
De turista: '¿Cómo están usteeedes ?'

Em guardaran de mentir, però el que menys m'esperava trobar al Bagdad , el mític local porno de Barcelona , és un espectacle familiar.

M'explico: te n'han parlat tant, t'han dit que és tan fort, que quan hi entres a mitja nit i baixes les escales ho fas amb una certa prevenció. I resulta que no: en una sala mig mora mig rococó, asseguts en unes rengleres de seients, uns vint turistes de més de 40 anys (uns xinesos, dues parelles -una amb la dona embarassada-, un grup d'amics castellans…) contemplem amb un somriure als llavis unes actuacions suposadament pornogràfiques i molt ingènues que es van succeint, amb llargues pauses entre número i número, en un petit escenari on gira una tarima circular.

Surten unes nanes disfressades d'egípcies, fan una mena de ball faraònic, i amb cara de bones noies i sense deixar de somriure amb complicitat cap a les seves companyes, que, vestides de civil, s'esperen a una barra lateral abans d'actuar, es despullen, es toquen una mica i s'acomiaden, com totes les que sortiran més tard, fent adéu amb la mà, talment com si sortissin de colònies amb autocar. Com si haguessin fet veure que fan porno. Com si fóssim en una festa del cau i tot fos un pèl improvisat, una mica pel morro, tant que no m'estranyaria que en qualsevol moment les noies -molt mones, això sí- es despullessin amb una cançó de les Macedònia . O sigui, tot plegat, un espectacle que, salvant les distàncies i si no fos pel preu (90 €) i que acaba molt tard (les cinc de la matinada), hi podries portar la família. A més, entre número i número passen dibuixos animats: Don Cipote de la Mancha , Viki el follingo

Ara tres noies, ara una que es penja d'una corda, ara un travesti -per què sempre són tan alts?-, ara una parella que fa l'amor, ara unes noies que n'estiren un del públic -una mena de Kiko Matamoros assegut a primera fila, que em fa pensar que la meva mare tenia raó quan recomanava portar sempre roba interior neta, "no fos cas que tinguessis un accident"-: me'l maseguen una mica, li fan una fel·lació sense final feliç, un parell de petons de comiat i el tornen al seu seient cordant-se els pantalons mentre els altres aplaudim. Si no fos per això del francès, com quan el Tortell Poltrona et treu a la pista i acabes fent el pallasso. Tot és tan simpàtic, tan ben humorat, tan artificiós que no m'estranyaria que algú cridés allò de " ¿Cómo están usteeedes? " o que les noies algun dia convidin els familiars a veure l'espectacle -"Li ha agradat, iaia?"-. Només quan surt la parella t'adones que el noi, naturalesa obliga, ha d'estar molt concentrat. I és l'únic que no somriu, pobre.

La reina de la nit és una noia rossa, molt tatuada, portada del Playboy d'aquest mes, que fa un número de màgia de prop i es treu de la vagina ben bé vint metres de collaret de perles que es va penjant del coll. La cosa té truc, esclar: de seguida es veu que les perles no són de debò.

Com passa amb molts espectacles familiars, quan s'allarguen més de tres quarts d'hora la cosa es fa una mica repetitiva, i a quarts de dues, cansat i ja una mica avorrit, me'n vaig a dormir. Pujant les escales, algú comenta que la paret de pedra on hi ha penjada una màscara enorme de Tutankamon és una resta de la muralla romana de Barcelona. No m'hi fixo gaire: avui, de cultura em sembla que ja en tinc ben bé prou.

stats