Publicitat
Publicitat

Obama haurà de fer el que calgui per defugir el segrest republicà que no li permet endeutar-se més

Monedes contra bojos

El saben aquell de la moneda d'un bilió de dòlars? Pot sonar a acudit, però si no estem preparats per encunyar aquesta moneda o una acció equivalent, la broma serem nosaltres. I de molt mal gust. Parlem un moment sobre la vil absurditat de la confrontació del sostre d'endeutament. Segons la Constitució dels Estats Units, les decisions sobre política fiscal depenen del Congrés, que aprova lleis establint taxes impositives i programes de despesa. Si els ingressos que aporten aquests impostos es queden curts respecte als costos dels programes, el departament del Tresor, normalment, demana un préstec per la diferència.

Últimament, els ingressos s'han quedat curts, principalment per l'estat llastimós de l'economia. Si això no t'agrada, hi ha un remei simple: demana que el Congrés apugi els impostos o retalli les despeses. I si estàs frustrat per la inacció del Congrés, bé, en democràcia no pots aconseguir sempre el que vols.

¿I on encaixa el sostre d'endeutament en tot això? De fet, no encaixa. Com que el Congrés ja determina els ingressos i les despeses i, per tant, la quantitat que el Tresor ha de demanar prestada, no hauríem de necessitar un altre vot per autoritzar aquest préstec. Però per raons històriques qualsevol increment del deute federal ha de ser aprovat per una altra votació. I ara els republicans estan amenaçant de denegar aquesta aprovació si el president Barack Obama no fa més concessions polítiques.

És crucial entendre tres coses sobre aquesta situació. La primera és que augmentar el sostre de deute no garantiria al president nous poders; cada dòlar que es gastés encara hauria de ser aprovat pel Congrés. La segona és que si el sostre de deute no s'apuja, el president es veurà forçat a saltar-se la llei, d'una manera o una altra: o demana diners prestats desafiant el Congrés, o no es gasta uns diners que el Congrés li ha dit que s'ha de gastar.

Finalment, considerem la vilesa d'aquesta amenaça republicana. Si estiguéssim a punt de tocar el sostre d'endeutament, el govern dels Estats Units acabaria desassistint moltes de les seves obligacions. Això tindria efectes desastrosos en els mercats financers, l'economia i el nostre lloc al món. Tot i així els republicans amenacen de desencadenar aquest desastre si no aconsegueixen les retallades en la despesa que no van aconseguir activar de la manera normal, la constitucional.

Als republicans no els agradarà gens aquesta analogia, però és inevitable. És exactament com si algú entra caminant en una habitació plena de gent, anuncia que té una bomba enganxada al pit i amenaça de fer-la explotar si no es compleixen les seves demandes.

Això ens porta a la moneda. Resulta que hi ha una obscura clàusula legal que autoritza el secretari del Tresor a encunyar i emetre monedes de platí en qualsevol quantitat i denominació. Aquestes monedes van ser, per descomptat, pensades per ser articles de col·leccionista, o per commemorar ocasions especials. Però la llei és la llei, i ofereix una manera simple i estranya de sortir de la crisi.

Funcionaria així: el Tresor encunyaria una moneda de platí valorada en un bilió de dòlars (o diverses monedes amb valors més petits, això realment no importa). Aquesta moneda es dipositaria immediatament a la Reserva Federal, que prestaria aquesta quantitat a un compte del govern. Aleshores el govern podria escriure xecs contra aquest compte, i continuar amb normalitat amb el seu funcionament sense necessitat d'emetre més deute. En cas que s'ho estigui preguntant, no, no seria un exercici inflacionari d'imprimir moneda. Al marge del fet que imprimir moneda no és inflacionari en les condicions actuals, la Reserva Federal podria i hauria de compensar els diners que agafés el Tresor venent altres actius o agafant més prestat als bancs. D'aquesta manera, el govern dels Estats Units, en conjunt (és a dir, incloent-hi la Reserva Federal) podria continuar amb el seu ritme normal d'endeutament. Bàsicament això seria un truc comptable, però això és bo. El sostre d'endeutament és un cas de disbarat comptable que s'ha tornat maliciós. Fer servir un truc comptable per contrarestar-ho és completament apropiat.

¿Però el truc de la moneda no seria indigne? Sí, ho seria. Però millor semblar una mica boig que deixar que exploti la crisi financera i constitucional. Ara bé, la moneda de platí pot no ser l'única opció. El president pot declarar que tal com ell entén la Constitució, el mandat del Congrés sobre impostos i despesa té prioritat sobre el sostre d'endeutament. O pot finançar les operacions del govern emetent cupons, que semblen deute i actuen com el deute, però que, ell insisteix, no ho són i per tant no compten contra el sostre. O millor encara, potser hi ha prou republicans assenyats per fer que el partit deixi de fer amenaces destructives. Si aquesta possibilitat no es materialitza, però, el president haurà de fer el que calgui, sense importar com d'estrany pugui sonar, per defugir aquest segrest.

Encunyeu la moneda!

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT