Opinió 30/03/2017

La primera pedra participativa

La bona nova és que per fi es tindrà en compte l’opinió d’uns dels grans gruixos de gent que viuen a Andorra: els residents no andorrans

i
Pau Riera Dejuan
2 min

El més interessant de la nova proposta del Ministeri d’Ordenament Territorial del Govern d’Andorra no és l’afany participatiu que comporta preguntar directament sobre quins projectes els agradaria que el Govern fes realitat. Si no que en el procés de decisió d’aquests pressupostos participatius no només hi participaran els andorrans majors de divuit anys.

En si mateixa, la proposta és un encert dels que poden fer decidir el vot de cara a les pròximes eleccions. Perquè de macroeconomia o relacions amb Europa no tots hi entenem però sí que ens és molt més fàcil recordar quins encerts i quins errors ha comès l’executiu durant els quatre anys de legislatura.

Deixant de banda, però, les travesses polítiques, el que em sembla que pot començar a marcar un punt i a part és la decisió d’ampliar el registre i fer que els residents al país sense la tan complicada d’aconseguir nacionalitat andorrana puguin participar en la tria.

És cabdal incloure en els processos de decisió a totes les persones que viuen en comunitat. A Suïssa poden arribar a escollir democràticament si es vol o no un pas de vianants nou. Encara no estem en aquest nivell, però la direcció presa és la bona.

De moment serà amb un pressupost mínim, i segurament una gran quantitat de les propostes que es rebin s’hauran de desestimar. O bé perquè superen el preu fixat -és lògic que la majoria de ciutadans no dominin els barems del que pot arribar a costar un projecte determinat-, o bé perquè no es té massa clar el límit de competències entre els Comuns i el Govern.

Més enllà d’això, però, la bona nova és que per fi es tindrà en compte l’opinió d’uns dels grans gruixos de gent que viuen a Andorra. Els residents no andorrans són molts i a diferència d’una creença gens demostrable però preocupantment estesa, per no tenir el passaport no vol dir que estiguin menys interessats en els canvis que s’han de produir al Principat.

Serà un camí lent, amb obstacles jurídics però també socials, però estic segur que, si els pressuposts del Ministeri donen joc i aconsegueixen una gran participació, podem arribar a veure com els residents no andorrans participen en unes futures eleccions comunals.

stats