Opinió 17/05/2016

Els límits de l’espectacle

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Se’ns n’ha anat de les mans. Fotografiem els plats que menjarem i no ho fem per fer enveja o perquè creiem que algú està esperant ansiosament veure per l’Snapchat o Instagram si dinarem una amanida o un plat de raviolis de formatge de cabra amb pinyons. Geolocalitzem altres aplicacions per mostrar que estem a la platja o fent una excursió als llacs de Pessons. No ho fem perquè tothom sàpiga on som si ens passa alguna cosa. Ho fem perquè hem perdut el control i ara ja no sabem parar. Un exemple malauradament colpidor però que serveix per exemplificar la radicalització de la societat de l’espectacle definida per Guy Debord és la retransmissió en directe del seu suïcidi que va fer una noia francesa de 19 anys per Periscope —una aplicació que permet mostrar en directe el que grava el teu mòbil.

La noia, sense ser massa concisa, va explicar a les persones que es miraven el seu directe que al cap de poca estona veurien quelcom molt impactant. Va recomanar als possibles espectadors menors d’edat que apaguessin els aparells i va anar donant petites dosis d’informació que al final van acabar tenint tot el sentit del món. Els que veien el directe ho van entendre massa tard. L’última escena del directe és un bomber agafant el dispositiu del terra i apagant-lo. La noia s’havia llançat a les vies del tren i havia complert el suïcidi promès a les més de mil persones que ho seguien en directe. Aquestes no se’n van adonar fins a gairebé al final i malgrat avisar la policia, els cossos de seguretat no van arribar a temps. Com és lògic, aquest cas ha desencadenat una necessària polèmica que tracta la urgència de regular aquestes aplicacions.

Més enllà de regular-les —mesura totalment necessària— és tant o més important educar els joves, perquè sí, els joves som els que més exposats estem a aquestes aplicacions i els que menys perills hi veiem. La voluntat de retransmetre cada minut de la nostra vida ens ha portat a pensar que com més persones vegin el que fem, més importància i rellevància tindrà. Hi ha experts o tertulians —cada cop hi ha menys diferència— que han arribat a dir que sense el Periscope la noia francesa no s’hagués suïcidat. No m’atreveixo a secundar aquesta opinió perquè, des del meu humil punt de vista, crec que qui es planteja el suïcidi i està tan serena i segura com la noia del vídeo, no depèn de si la miren o no. Però només fer l’esforç de plantejar-se que hi ha persones que puguin ser capaces de fer quelcom extrem depenent de si els miren o no, ja és pertorbador i obliga a obrir un debat profund sobre els límits d’aquestes aplicacions.

stats