Sempre moren ells
Defugint del debat inacabable de si per acabar amb la violència cal acceptar i fomentar més violència —deixeu-me dubtar-ho—, és clar que el que no es pot seguir permetent és l’assassinat de centenars de civils cada setmana
Llegim a l’ARA que els Estats Units i Rússia han acordat fer un alto el foc a Síria a partir de dissabte. A priori, aquesta sembla una notícia positiva i esperançadora perquè els civils sirians deixaran de patir els bombardejos de qui segurament són els dos poders militars més potents del món.
Ara bé, tres dies abans de l’anunci del cessament dels atacs, Metges Sense Fronteres va denunciar que un dels seus hospitals a Ma’arat Al Numan, a Idlib, havia estat bombardejat per les forces aèries de Putin i que havien mort 25 persones —tant pacients com treballadors—. L’ambaixador siri a Rússia no només ho va desmentir sinó que va acusar els Estats Units de ser els autors de l’atac.
No ha quedat massa clar qui va bombardejar l’hospital —aquell mateix dia van morir 50 persones en un atac a un altre hospital i a una escola a Azaz— però enmig de les acusacions entre els dos països que diuen haver acordat un alto el foc, s’entreveu una altra prova que ambdós cometen quasi diàriament crims contra civils.
Defugint del debat inacabable de si per acabar amb la violència cal acceptar i fomentar més violència —deixeu-me dubtar-ho—, és clar que el que no es pot seguir permetent és l’assassinat de centenars de civils cada setmana.
L’article al qual m’he referit al principi també detalla que l’alto el foc no es durà a terme contra els territoris controlats per l’autodenominat Estat Islàmic i Al Qaida. Això no vol dir res més que la població civil d’aquests territoris també seguirà morint i, a més, ens empassem la hipocresia d’acceptar que els infants que moren i veuen morir els seus pares rebin el nom de danys col·laterals.
Defugint també d’una hemeroteca que mai perdona i que demostra que molts altos el foc acaben abans que la població hagi pogut enterrar els morts, cal plantejar-se que quedarà de Síria quan acabi —si ho fa—aquest mortífer conflicte. Tot això mentre un nou Informe Sipri confirma que els Estats Units i Rússia, secundats per Xina, França i Alemanya, ja sumen el 74% de les exportacions d’armes a tot el món.
La lectura d’aquest informe va molt més enllà de les estadístiques dels països que exporten i importen armes i quants milions es gasten. El que diu aquest informe —i també les notícies diàries de bombardejos a hospitals, escoles i forns de pa— és que els únics perdedors de la guerra són els civils.
