Opinió 24/05/2016

No és una victòria

La xenofòbia que destil·len els partits d’extrema dreta, que estan millorant constantment els resultats arreu del continent, ha de preocupar, ja no tan sols la classe política, sinó la societat en general

i
Pau Riera Dejuan
2 min

31.026 vots. Aquesta ha estat la diferència entre el partit liderat per l’ecologista Alexander Van der Bellen i el candidat del partit d’extrema dreta FPÖ, Norbert Hoferen. La segona volta de les eleccions presidencials austríaques es va fer diumenge passat però abans de comptabilitzar el vot per correu —un 14% del cens— hi havia un empat tècnic entre les dues formacions.

El món s’està polaritzant, i no és una opinió personal, sinó un fet. Per primer cop a la història, cap dels dos grans partits d’Àustria —els socialdemòcrates SPÖ i els conservadors ÖVP— van superar una primera volta que sí que va guanyar el populista Hoferen. Els partits d’extrema dreta estan guanyant protagonisme, com a França, o un candidat com Donald Trump opta a governar el país més influent del món.

L'augment de l'extrema dreta és la conseqüència de la incapacitat dels altres partits d'afrontar els problemes que la ciutadania percep com a reals, però això ve donat pels discursos demagogs que utilitzen i les mesures que pretenen prendre si arriben al poder.

La notícia que ha arribat des d’Àustria s’ha viscut amb un sentiment d’alleujament col·lectiu. Europa s’ha salvat pels pèls de tenir un estat membre liderat per un partit euro-escèptic d’extrema dreta. Aquest resultat, però, no s’ha de veure com una victòria sinó com un avís.

La xenofòbia que destil·len els partits d’extrema dreta, que estan millorant constantment els resultats arreu del continent, ha de preocupar, ja no tan sols la classe política, sinó la societat en general. Més enllà de ser un ferm defensor d’aquesta Europa o de creure que el model està esgotat i s’ha de redissenyar per complet, és clar que el camí a seguir no passa per veure com diversos països són comandats per una extrema dreta homòfoba, racista i bel·licosa amb els refugiats.

La victòria electoral dels ecologistes austríacs no és res més que un pedaç d’un model que fa aigües —pel Mediterrani sobretot— i un avís dels canvis que s’estan produint en les societats europees. Tenim molts reptes a afrontar i l’extrema dreta no en solucionarà cap, bé, pot ser un. La falta de memòria.

stats