Les profecies de Rajoy

Les previsions econòmiques fetes per Rajoy han estat una vegada més desmentides. Si fa un mes ho feia l'FMI, pronosticant que el 2013 l'economia espanyola cauria un 1,3%, enfront del 0,5% que preveu el govern espanyol, la setmana passada ho va fer la Comissió Europea. Les previsions comunitàries diuen que el 2013 l'economia espanyola tindrà una davallada de l'1,4%, una xifra que s'aproxima a la previsió de l'FMI, i que s'haurà d'esperar al 2014 per tenir una lleugera taxa de creixement (0,8%).

Pel que fa al dèficit, els pronòstics no són més esperançadors. Segons la Comissió Europea, aquest any arribarà al 8% del PIB, i deixa lluny l'objectiu establert del 6,3%. Les previsions comunitàries per al 2013 arriben a un dèficit del 6% i, el pitjor, del 6,4% el 2014, quan els objectius del govern espanyol són del 4,5% i el 2,8%, respectivament.

Per tant, es confirma que les mesures econòmiques adoptades aquest any no han estat efectives i que les estimacions macroeconòmiques del pressupost del 2013 són massa optimistes. Les retallades en despesa del 2012 es veuen compensades per la caiguda dels ingressos causada per la recessió, l'increment de les transferències de caràcter social, com el subsidi d'atur, i el pagament dels interessos del deute. Amb tot, fa falta acabar l'any per veure exactament l'impacte de l'augment de l'IVA i la reducció de la paga extra de desembre als funcionaris.

La política econòmica de Rajoy pateix de molts defectes i és poc creïble, ja que no es detecta un pla econòmic sòlid que doni garanties per a la recuperació econòmica, sinó que es dóna la imatge d'improvisar sobre la marxa. A més, perjudica notablement l'estat del benestar en fer recaure una gran part de la contenció de la despesa en les autonomies (ja que el gruix de la despesa de les comunitats autònomes és l'educació, la sanitat i els serveis socials), quan l'administració central podria retallar en despesa no social i no productiva, com per exemple la de defensa o la inversió en la construcció de l'AVE. Per contra, penalitza la competitivitat i el creixement invertint poc en autonomies com Catalunya i no prioritzant la construcció del corredor mediterrani, mesures que resultarien més eficients.

Pel que fa a les reformes estructurals, sembla que la laboral no dóna fruits, i la de l'administració pública (que prepara Rajoy), en lloc d'aprimar primordialment la central, tot fa pensar que tindrà conseqüències recentralitzadores. També caldria incidir sobre el sistema fiscal de manera que incentivés la investigació i la inversió en R+D a fi de millorar l'ocupació i el creixement, que són els objectius on s'haurien de dedicar més esforços.

Ara bé, el govern espanyol no reacciona, sinó que s'aferra a l'optimisme. El ministre d'Economia afirma que el futur de l'economia espanyola serà brillant i el president Rajoy s'atreveix a parlar de "brots verds". Una altra vegada el govern d'Espanya es nega a acceptar la realitat. Són els organismes internacionals els que s'equivoquen, el govern és el que té la veritat. És semblant a aquell acudit que diu que va un vehicle circulant per l'autopista en direcció contrària, i el conductor diu: "Mira quants bojos conduint contra direcció!" Rajoy segueix amb la mateixa tònica que Zapatero, negant la realitat. Espanya va trigar a reconèixer oficialment la crisi i, al pas que va, serà dels últims països a sortir-ne.

Amb l'actual política econòmica i amb l'actual actitud, el govern espanyol no genera confiança, sinó molta incertesa, i la incertesa és molt nociva per a la recuperació econòmica. A més, els mercats estan expectants per veure si Espanya es decideix a demanar el rescat. En la subhasta de dijous passat, el Tresor va poder captar amb un cert èxit tot el finançament necessari per al 2012; per tant, de moment Rajoy no veu necessària la petició del rescat. Però, malgrat això, el mateix dia la prima de risc es va incrementar, cosa que és un senyal que als mercats, en realitat, l'allunyament del rescat els preocupa.

Malauradament, aquesta és la realitat en què també està immersa l'economia catalana. El govern de Catalunya té pocs instruments per capgirar aquesta situació. Per això, més que mai necessitem estructures d'estat per aplicar polítiques que beneficiïn la nostra economia. Hi ha qui només sap parlar dels costos econòmics de la construcció de l'estat propi i no sap veure els que la situació actual té per a Catalunya. Necessitem un estat propi més que mai, per créixer, per millorar el benestar dels ciutadans. Seria desitjable, doncs, que arribés com més aviat millor.