Espanya, a la corda fluixa
L’estat espanyol podria ser multat per la Comissió Europea perquè no ha establert les mesures oportunes per controlar el dèficit públic. Seria la primera vegada que la UE multa un país per no complir l’objectiu de dèficit acordat per Brussel·les. El 2015 Espanya va tancar els seus comptes públics amb un dèficit del 5,1% del PIB, quan l’objectiu era del 4,2%.
La multa pot arribar a ser d’una quantia de fins al 2% del PIB (uns 2.000 milions d’euros) i també implica la suspensió automàtica de part dels fons comunitaris assignats per al 2017.
El govern espanyol ha presentat una sèrie d’al·legacions a la Comissió Europea per evitar ser multat. Si es llegeixen, es pot veure que respiren massa triomfalisme. L’argument bàsic és que, sent Espanya un dels països més afectats per la crisi econòmica, s’ha demostrat que s’han aplicat les polítiques correctes, ja que el 2015 l’economia espanyola va créixer el doble que la mitjana de la zona euro i es preveu que el 2016 i el 2017 també mantingui un creixement superior. La resta d’al·legacions són excuses de mal pagador, com afirmar que la inflació negativa ha impedit l’ajust fiscal o justificar la rebaixa impositiva per millorar la distribució de la renda.
És cert que enguany el creixement econòmic té un bon comportament. Funcas preveu una taxa de creixement del 3% per al 2016, millor que les expectatives inicials, i també la creació d’ocupació porta una bona marxa. No obstant això, aquesta situació no està consolidada i Funcas també preveu una desacceleració per a l’any vinent a causa del comportament exterior, principalment pel debilitament de les economies emergents i un encariment del preu del petroli.
L’excés de triomfalisme sempre ha estat un mal dels governs espanyols. Ja el govern de Zapatero va pecar de no reconèixer la crisi econòmica a temps i, per tant, trigar massa a afrontar-la amb mesures adequades. El govern de Rajoy també ha pecat d’optimisme i electoralisme. Va justificar la baixada d’impostos adduint que es recaptarien més ingressos per la bona marxa de l’economia i perquè la baixada impositiva encara generaria més creixement. El govern espanyol sembla creure en la corba de Laffer, que és una teoria econòmica que sosté que a partir d’un cert nivell dels tipus impositius els ingressos recaptats poden acabar disminuint perquè es desincentiva l’ocupació i el creixement econòmic. Per tant, arribat a aquest punt els tipus s’han d’abaixar per incrementar la recaptació. Un defensor d’aquesta teoria va ser Ronald Reagan als EUA, que va abaixar els impostos creient que recaptaria més. El resultat va ser un fort dèficit públic. La baixada de tipus no es va veure compensada per una recaptació més gran derivada del creixement, i el mateix ha passat ara a Espanya.
La reducció impositiva que va aprovar Rajoy l’any passat ha portat a una davallada de la recaptació per l’IRPF i l’impost de societats per als cinc primers mesos d’aquest any de 1.246 i 2.353 milions d’euros, respectivament, respecte a l’any anterior. Anant a aquest ritme, doncs, tampoc es complirà l’objectiu de dèficit d’aquest any del 3,6% del PIB, i Espanya no se situarà per sota el 3% el 2017.
En conseqüència, en les al·legacions presentades el govern espanyol es compromet a modificar l’impost de societats tan bon punt hi hagi un nou executiu perquè la mesura entri en vigor aquest mateix 2016. La proposta consisteix a tornar a establir tipus mínims a les retencions a compte de l’impost per a les societats amb una facturació per sobre de 20 milions d’euros, com ja existien abans de la reforma de l’any passat. Però aquesta mesura és pa per avui i fam per demà. El pagament fraccionat és només l’avançament d’una quota que el 2017, quan es faci la declaració definitiva, pot ser més petita en aplicar-se les deduccions i compensar-se les pèrdues d’exercicis anteriors, amb la qual cosa la recaptació tornaria a caure. Així, només se soluciona el problema recaptatori conjunturalment, a menys que es prorrogui la mesura. Igualment, això pot provocar problemes de liquiditat a les empreses i frau, ja que moltes poden intentar reduir d’una manera fraudulenta el benefici per pagar menys.
Ara s’ha de veure si Brussel·les accepta aquestes al·legacions i quina és la quantia de la multa. No és que la UE tingui gaires ganes de penalitzar els països després del Brexit, però molts socis europeus tampoc entendrien que la multa fos inexistent i no es tingués en compte la regulació vigent.
La situació es pot complicar més per a Espanya si no es constitueix un nou govern per aprovar al Congrés el canvi impositiu, ja que a la tardor la Comissió Europea revisarà si s’han adoptat mesures efectives. El que és evident és que el nou executiu, sigui quin sigui, hauria de tenir com a prioritat el creixement, impulsant reformes estructurals per augmentar la productivitat i la creació d’ocupació, però donada la situació política no sembla que pugui sorgir un govern fort per portar-ho a terme, i menys amb més rebaixes de l’IRPF com Rajoy encara proposa en el seu programa per negociar acords de govern. Sembla que mai aprendran la lliçó.
