Publicitat
Publicitat

El Còrdova pressiona i discuteix la pilota a un Barça que l'esclafa amb tocs de qualitat

Un de tu a tu orgullós que acaba en golejada

Al Camp Nou, de vostè. Així és com s'ha de tractar aquest Barça imperial, infinit, rotund. Amb Messi i sense Messi. El Còrdova, valent i ingenu (i conscient que no tenia res a fer en l'eliminatòria), va saltar a la gespa amb el desig de gaudir d'una nit històrica, amb ganes de respectar l'essència del futbol que juga cada cap de setmana, malgrat enfrontar-se al millor equip del món a casa seva. No fer-ho hauria sigut trair-se. Fer-ho va acabar sent una derrota contundent però gens dolorosa.

És cert que els andalusos van marxar escaldats de Barcelona, però la imatge que van donar va ser bona, agressiva, alegre. I la seva autoestima, malgrat encaixar cinc gols i quedar-se sense marcar, va veure's reforçada amb les ocasions de contraatac de què van gaudir (i que van obligar Pinto a aparèixer), amb alguna triangulació al propi camp que van poder fer sota la forta pressió blaugrana i amb l'orgull de poder dir amb el cap ben alt que no van venir a morir dins de l'àrea.

Forçar l'errada

L'aposta dels homes de Rafa Berges va ser similar a la que planteja el Barça, però sense la mateixa capacitat d'execució. L'èxit blaugrana es va basar en les errades verd-i-blanques. Per iniciar el joc el Còrdova va voler obrir els centrals, estirar els laterals i, en general, avançar totes les línies per mirar de guanyar metres. Això va habilitar la pressió del Barça, que va saltar al coll dels andalusos per ofegar-los al seu camp i provocar-los l'errada. L'1-0 de Thiago va néixer d'una acció desafortunada del porter que Song va interceptar per convertir-la en assistència. I el 2-0 de Villa va venir també d'una bona pressió de l'asturià sobre el central dret cordovès. El Barça va saber aprofitar el punt d'imprecisió del rival i, afegint-hi el toc de qualitat que li surt natural, va encarrilar el partit ben aviat.

La verticalitat de Villa i Alexis

L'alineació de Jordi Roura i l'alegria defensiva del Còrdova van fer la resta. Amb Messi assegut a la banqueta, va ser Cesc qui va agafar la responsabilitat d'ocupar l'eix de l'atac, fent de fals 9 . A les bandes, Villa i Alexis fingien ser extrems per convertir-se en dos puntes que trencaven una vegada i una altra a l'esquena d'una defensa visitant avançadíssima. Dani Alves, profund des de la banda dreta, i Sergi Roberto, que apareixia des de segona línia per dins, van aportar més arribada a l'espai a un Barça intel·ligentment vertical.

Tot i veure que la proposta tenia un punt suïcida, el Còrdova no va alterar el guió. Va seguir estirant les línies, pressionant Pinto en cada sortida de la pilota. Des del mig centre, Song va intentar ajudar com a tercer central i els laterals van avançar les seves posicions per oferir una sortida llarga i oberta al porter blaugrana. Thiago i Sergi Roberto van oferir suport en curt i Cesc, ajudant des de la punta d'atac, va situar-se com a interior i va envair el cercle central amb molta llibertat. El Barça va tenir en tot moment prou recursos per superar la pressió i transformar una situació de perill en contra en una de perill a favor.

A la segona meitat, i amb tot resolt (4-0), Roura va substituir Puyol per Bartra i Tello per Cesc. Alexis va moure's en punta i el jove del planter va ocupar una de les bandes. Les lesions finals van destensar un partit en què van sobrar minuts.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT