Publicitat
Publicitat

A un centímetre d'un salt de bronze

L'alacantí Eusebio Cáceres queda quart en una final en què vola el rus Menkov

Va tornar a saltar bé. I molt. Però no va ser suficient per pujar al podi. L'atleta d'Onil (Alcoià) Eusebio Cáceres va fregar ahir el bronze en la final de salt de longitud dels Mundials d'atletisme de Moscou, però no va poder batre el mexicà Luis Rivera, tercer, per un centímetre. El millor salt de l'alacantí van ser 8,26 metres, mentre que el sud-americà va volar fins als 8,27. Va faltar un dit a la sorra. Un pam de recollida en la batuda. Un cop de turmell en el salt. Una dècima més ràpida en la carrera. Una volta més als braços que fa moure a l'aire com un molí. Tot just un sospir frustrant.

"Tot i que estic content, tinc un punt d'amargor perquè quedar-te a un centímetre de les medalles et deixa una mica baix de moral -va confessar el saltador, indignat, després d'abandonar la pista de l'estadi de Lujniki-. Però ho he donat tot i ells han sigut superiors".

Victòria rotunda de Menkov

El cert, però, és que l'únic finalista que va ser superior i va volar realment més alt que ningú va ser el rus Aleksandr Menkov, desmarcat de la resta des del tercer salt. L'atleta local va penjar-se l'or gràcies a una marca espectacular de 8,56 metres, la millor de la temporada. Menkov ja havia anunciat que guardava alguna cosa des del tercer intent, quan va volar fins als 8,52 metres després d'un inici de concurs una mica discret (8,14 m i 7,96 m).

Esperonat pel públic i amb una tècnica excel·lent, Menkov va posar-se al capdavant a mitja final i ja no va abandonar la primera posició. El seu quart intent va tornar a ser molt bo (8,43 m), però va ser al següent, al cinquè salt, quan va establir la marca del triomf (8,56 m). Amb tot resolt, va intentar arrodonir la feina en un últim salt que l'acostés a l'infinit rècord del nord-americà Mike Powell (8,95 m), però l'eufòria el va empènyer a fer un nul. L'únic del seu concurs.

Va ser una final emocionant, vibrant sobretot per resoldre les dues posicions més baixes del podi, que van ballar des del primer moment entre l'alemany Christian Reif (finalment sisè, amb 8,22 m), l'holandès Ignisious Gaisah (segon amb 8,29 m), Cáceres i Rivera.

El mexicà, que va fer una final un pèl irregular, va aparèixer de cop en el cinquè salt per prendre el bronze a Cáceres, que havia estat fregant fins i tot la plata gràcies a haver saltat uns espectaculars 8,25 m en el seu segon intent. "A l'Eusebio li dic que deixi que els vells guanyin. Ell és molt jove encara i té moltíssim talent. Sé que li agrada el decatló, però que es quedi a la longitud. Té un gran futur i ens seguirem veient", va dir Rivera, de 26 anys. "Avui m'ha tocat a mi guanyar-lo, però si en el futur em guanya ell no serà cap decepció per a mi. És un molt bon saltador i mereix tot el meu respecte".

Una reacció insuficient

Abans que Rivera saltés al podi, Gaisah havia aconseguit fer un salt de 8,29 m en el seu quart intent que el va catapultar a la segona posició. La marca de l'holandès, que va fer un concurs molt bo amb quatre salts per sobre de 8,15 m, va ser rècord nacional.

"Si vull ser allà hauré de lluitar més i seguir evolucionant", va analitzar Cáceres, fent autocrítica. "No crec que se m'hagi escapat. Simplement, han sigut superiors a mi. Aquest any hem aconseguit passar molt cops dels vuit metres, ser a la final d'un Mundial i fregar les medalles. Crec que això és el més important", va afegir el saltador, amb to serè.

Més madur que als Jocs

La competició d'ahir de Cáceres no va tenir res a veure amb els Jocs Olímpics de Londres, on va quedar-se fora de la final, i demostra el creixement d'aquest atleta de només 21 anys. Després que Rivera li prengués la tercera posició, va respondre amb el seu millor salt, de 8,26 m, en una gran demostració de fortalesa mental i capacitat competitiva. Va ser valent i agressiu. Va ser ràpid i explosiu, la seva gran virtut (té una marca oficial dels 100 metres de 10.37, una de les més ràpides d'Espanya). I va demostrar, com havia fet al campionat d'Europa sub-23 de Tampere al mes de juliol, quan va fer la seva millor marca personal amb un salt de 8,37 (la tercera millor marca de la temporada), que la seva progressió és molt bona.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF