Vint minuts de lògica desfan l’embut

Pot ser casualitat que, als tres minuts de jugar Iniesta a l’interior i Neymar a l’esquerra, el Barça tracés l’única acció clara de perill del partit fins aleshores. Pot ser casualitat, però no ho és. L’entrada d’Alexis per Cesc al minut 23 de la segona meitat va redibuixar el Barça en un 4-3-3 ben compensat per donar més lògica a les posicions i activar el desequilibri dels jugadors amb més màgia. Iniesta al triangle de dins i Neymar per la seva banda més natural van trobar l’esquerda que, durant una hora, semblava inexistent en la pantalla de dues línies de quatre homes que havia plantat l’Atlètic a la frontal de l’àrea. El culpable no era Cesc. Però ell era la peça que impedia que quatre dels seus companys lluïssin en la seva millor versió.

I és que el Barça va formar un embut durant 70 minuts per la por amb què s’ha donat per bona la combinació dels quatre tocadors contra equips amb més gasolina. Neymar, tímid per la dreta, va estar imprecís i descol·locat i, a més, va fer un tap a Alves al carril exterior i a Messi per dins. Per l’altre costat, les conduccions d’Iniesta feien menys mal des de l’extrem perquè eren massa horitzontals. La mobilitat de Cesc, que altres dies compensa amb profunditat el seu dèbil encaix posicional, va ser inútil en l’espessa teranyina matalassera.

L’acceleració des del canvi va ser brutal, però Courtois va impedir que la remuntada es completés. El millor de l’1-1 va ser elevar l’autoestima d’un Bartra majúscul i ensenyar la pauta a seguir de cara al Calderón.