Publicitat
Publicitat

LLIGA

L’Espanyol esgarrapa un punt de l’agitació del Rayo

Colotto empata un partit que Falqué i Larrivey havien complicat

Es mou bé però no deixa de moure’s. Aquest Rayo Vallecano és dinàmic, és valent, és divertit. Però és fràgil. La falta de qualitat tècnica frena el seu impuls quan ataca, i li fa acabar jugades que, per imaginació i pissarra, podrien sortir millor. Ahir a Cornellà-El Prat va trigar a treure el seu futbol ofensiu però quan s’hi va posar, va anar combinant accions d’atac fins a remuntar el gol inicial que havia fet Stuani. Ara bé, quan va intentar tancar el triomf, va ensenyar forats en defensa que l’Espanyol, en l’estratègia i amb un cop de cap de Colotto, va transformar en un empat. El punt manté l’Espanyol per sota encara dels desitjats 42 i al Rayo prou lluny del descens, però amb menys premi del que va merèixer.

Sense ser una piconadora, però sense deixar d’insistir, els madrilenys van anar menjant terreny a un Espanyol que havia començat fort, amb presència, però que va anar diluint-se contra el conjunt que liderava des del mig del camp un Trashorras immens i omnipresent. La victòria visitant va premiar l’equip que més ocasions va fer i manté l’Espanyol, una setmana més, per sota encara dels 42 punts que no troba la manera d’acabar de sumar. La permanència no perilla, però les últimes jornades comencen a esquitxar un curs força regular.

Potser és cert que l’Espanyol té les dents una mica més afilades quan en un partit s’hi juga coses concretes. Ahir, malgrat que té la permanència pràcticament lligada, va intentar mossegar des del primer minut per intentar endur-se una victòria que se li va escapar en pocs minuts abans i després del descans. Gairebé sense adonar-se’n, l’equip d’Aguirre va passar d’un còmode 1-0 que havia construït Stuani al minut 3, després d’una combinació amb Pizzi i Sergio García, a l’1-2. Iago Falqué, en una llarga jugada madrilenya, va empatar a dos minuts del descans i, a la represa, Larrivey va anticipar-se en el salt a Sidnei i va sorprendre per dalt Kiko Casilla, que s’havia quedat a mitja sortida.

Amb el marcador a favor, el Rayo va assumir menys riscos, conscient que té una defensa de paper de fumar quan s’emociona i va endavant. Rubén va gestionar cada segon en els serveis de porteria, els laterals pujaven menys i es buscava el replegament per convidar l’Espanyol a obrir-se i poder contraatacar.

Però l’Espanyol va tenir pocs recursos per canviar la dinàmica, incapaç de prendre la pilota al Rayo quan els visitants s’animaven a amagar-la. Aguirre va moure fitxes àgilment, però l’entrada de Lanza i Jhon Córdoba va sacsejar poc. Tampoc ho va fer l’últim cartutx, amb Álex per David López. Després de perdonar tres arribades, de Rochina, Bueno i Lass, que haurien pogut matar el matx, el Rayo va encaixar un 2-2 després d’un salt poderós de Colotto en un córner.

Escorcolls a la Curva i grada buida en protesta

Als pocs minuts d’arrencar el partit, la part de la grada que ocupa el grup d’animació de la Curva va abandonar les seves localitats. Era una acció per protestar pels durs escorcolls que la policia va fer a la zona (intensificats pels incidents viscuts al derbi) i que alguns membres van descriure com a “brutals”. Fins i tot es va denunciar que algun seguidor va haver de despullar-se al lavabo per requeriment policial. El club espera més informació per explicar la seva versió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF