Publicitat
Publicitat

BARÇA

L’Atlètic de Madrid, una nova rivalitat que desgasta

Martino i Simeone intenten moure l’equip per guardar gasolina

Una rivalitat és el millor motor per avançar, però també precipita el desgast. La temporada que està protagonitzant l’Atlètic l’ha convertit, a set jornades per al final i amb permís del Reial Madrid, en el primer enemic del Barça a la Lliga i, a més, en el seu gran obstacle a la Champions. L’enfrontament europeu de dimarts entre blaugranes i matalassers va deixar els dos equips tan castigats físicament i emocionalment que van haver de conviure amb el patiment per resoldre els seus compromisos a casa contra el Betis i el Vila-real. La fatiga pesava a les cames i ennuvolava les idees i només l’orgull competitiu d’uns equips ja molt al límit va ser capaç de conservar un marcador ajustat per allargar la batalla domèstica a la classificació unes setmanes més. Abans tocarà lluita continental per decidir semifinalista a la Lliga de Campions dimecres al Vicente Calderón, en un altre enfrontament emocionant, exigent i agònic.

“Estàvem cansats al final, és normal. La força i l’energia que tenim altres vegades avui no l’hem tinguda, però l’equip ha tingut cap per suplir-ho i tirar endavant el partit”, va analitzar Diego Simeone després de l’1-0 contra el Vila-real. “Estem fent un esforç molt gran, increïble. No tinc paraules per agrair als meus jugadors el seu compromís. Avui era un partit complicat”, repetia el tècnic argentí, en un discurs similar al de Gerardo Martino dues hores més tard, després de derrotar per 3-1 el Betis. “L’enfrontament de dimarts va suposar un desgast enorme. Ens ha faltat una marxa i hem acabat guanyant gràcies a les individualitats”.

Minuts i quilòmetres

Quan Martino i Simeone parlen del desgast de dimarts, parlen de tensió acumulada, de minuts de concentració sota pressió, de quilòmetres correguts. Koke (11,9), Xavi (11,7) i Gabi (11,6), per exemple, són tres dels jugadors més en moviment de la Champions. La seva omnipresència no afecta només la competició continental i també lideren els rànquings de minuts dels seus equips a la Lliga. De tota manera, el Barça ha fet més rotacions que l’Atlètic, que ha concentrat la participació especialment en tretze futbolistes. Simeone ha construït una columna fixa intocable, amb 8 jugadors per sobre dels 2.300 minuts (més de 26 partits), mentre que Martino només ha sobrepassat aquesta barrera de minuts amb tres, entre els quals Piqué i Valdés, ara lesionats. El blaugrana ha mogut més la banqueta i ha situat setze jugadors per sobre del miler de minuts. L’Atlètic ha elevat un mur més sòlid entre titulars i suplents. A Europa, l’Atlètic és l’únic equip amb dos jugadors de camp que han jugat tots els minuts (810): Gabi i Miranda. I, a la Lliga, ni tan sols el nou Madrid que ha hagut de consolidar Carlo Ancelotti ha abusat tant del seu onze tipus.

L’afició, energia extra

En aquest context d’anar al límit al tram decisiu, el Barça té més experiència i a l’Atlètic, per novell, se li pressuposa més fam. Simeone, per si de cas, feia una petició a l’afició matalassera, que aporta gasolina a l’equip quan les cames afluixen: “Amb tants partits jugats, el so de l’ambient retruny i et potencia, et dóna energia, et dóna més força per competir”. Dimecres el Vicente Calderón serà l’escenari d’una nova rivalitat que està escurant l’energia de dos vestidors que volen títols.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF