Publicitat
Publicitat

Joc exterior forçat i els interiors lluny de Messi

El Granada obliga el Barça a atacar amb centrades i allunya Cesc i Thiago del gol

En la prèvia, Lucas Alcaraz demanava als seus homes que no s'espantessin per la dificultat i la grandesa del rival i els demanava fe. Fe en les opcions que tots els equips -també el Barça- concedeixen al llarg de 90 minuts. El tècnic dels andalusos va demostrar que tenia ben estudiades quines podien ser aquestes opcions i va aconseguir posar el Barça contra les cordes amb dos senzills conceptes de joc: fer curt i estret el camp en defensa i fer-lo llarg i ample en atac. Res de nou per al Barça. Però pur verí ahir per la intel·ligència de moviments d'Aranda en la transició defensa-atac del Granada, per la falta de precisió dels extrems i laterals blaugranes i pel poc encert amb pilota de Cesc i Thiago. La fe granadina i el pla de Lucas Alcaraz va tenir sentit contra tots. Menys contra Messi.

En un guió de partit idèntic, un altre Barça -un de més fi, o amb alguna altra peça al camp- hauria resolt abans un escenari de partit que s'ha trobat molts altres dies. Són molts els entrenadors que, per bloquejar el joc interior blaugrana, es repleguen descaradament al llarg de l'àrea i regalen les bandes i la zona del cercle central com va fer ahir el Granada. Posats a triar, els adversaris prefereixen que el Barça opti per fer pujar els laterals fins a la línia de fons per omplir l'àrea de centrades, sobretot si Alves té el peu tort, Adriano dura mitja hora i Jordi Alba surt fred. Posats a triar, millor portar Messi a rematar pilotes aèries dins l'àrea petita que fer-lo moure per la frontal de l'àrea a prop dels interiors. Posats a triar, que Cesc i Thiago hagin de baixar a distribuir el joc i hagin d'arriscar amb passades entre línies contra un mur de vuit homes tancadets al darrere.

Qualsevol pèrdua de pilota era un avís per a Aranda i Ighalo, que arrencaven a córrer per buscar el contraatac. El primer queia a la banda -sobretot a la més pròxima a la recuperació de la pilota- i el segon es movia en vertical per anar a buscar la rematada. Un dels extrems -el que feia l'assistència a Aranda o el més pròxim a camp rival- s'incorporava també a l'atac per mirar de caçar la centrada del seu company. Així va néixer l'1-0 i dos avisos més dels locals. Així, pla i directe, va ser el perill del Granada.

Lucas Alcaraz ho tenia clar. I el seu pla va fregar l'èxit. Li va faltar energia per aguantar-lo 90 minuts. Li va sobrar la fam de Messi. L'argentí va ser la solució que no van saber ser Pedro i Alexis. Els seus moviments de fora cap a dins van rebre poques assistències i les que van rebre les van resoldre malament. Tampoc van treure profit de les situacions de dos contra un que van trobar amb els seus laterals.

El plantejament defensiu del Granada va obligar Cesc i Thiago a rebre a quaranta metres de porteria, ben lluny del gol. Els interiors no van poder rebre a l'esquena del doble pivot, no van poder rebre amb una línia rival guanyada, que és on poden connectar amb Messi i fer mal. El Granada sí que els va deixar tocar pilota a prop del cercle central, però va tapar totes les línies de passada per obligar-los a jugar en llarg a l'extrem o arriscar més del compte amb alguna opció interior.

Els canvis en el segon temps van aportar els matisos que necessitava el joc per desencallar l'atac del Barça. Iniesta, fent de fals extrem, va aportar el joc interior que reclamava una de les bandes i Tello, més elèctric, va posar a prova el lateral, massa tranquil amb Pedro i Alexis. Però va ser Messi, en un refús i una falta, qui va remuntar.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT