03/08/2015

La tortura de ‘Barri Sèsam’

2 min
La tortura de ‘Barri Sèsam’

Christopher Cerf és el compositor de més de dues-centes cançons del programa infantil Sesam Street. La més coneguda és Sunny day, la sintonia del programa des de fa més de quaranta-cinc anys. La versió original en anglès té lletra. En el Barrio Sésamo espanyol ho van deixar en un simple “Laaa, lala, lalala...”

Fa uns cinc anys Chris Cerf, un matí que llegia el diari, va topar amb una notícia que el va trasbalsar: la seva sintonia de Barri Sèsam formava part d’una llista de cançons de la CIA per torturar l’enemic. Lligaven els presos en cadires amb uns auriculars enganxats a les orelles i els injectaven cançons occidentals a tot volum durant dies sencers. La pràctica es va dur a terme a Guantánamo i a la presó d’Abu Ghraib. Cerf va començar a mobilitzar-se perquè eliminessin la seva cançó d’aquella llista. Li provocava un gran turment pensar que la música que ell havia escrit pensant en la canalla es fes servir amb unes intencions tan salvatges. Poc temps després li van oferir participar en un documental per intentar entendre com la música podia ser utilitzada amb finalitats tan destructives. Cerf ho va acceptar convençut que allò l’ajudaria a lluitar contra aquesta pràctica. Songs of war va acabar guanyant un Emmy el 2012.

En el documental, Chris Cerf és el fil conductor i explica l’angoixa que li va provocar que una obra seva servís per torturar persones. Cerf entrevistava un antic vigilant de Guantánamo que havia denunciat els mètodes de l’exèrcit amb els presos i li va confirmar la informació. El cèlebre compositor fins i tot va acceptar una cosa contraproduent: convertir-se ell en la víctima d’aquest suplici (només uns minuts, esclar). Li va demanar a un antic especialista en interrogatoris del govern dels Estats Units que el lligués, li tapés els ulls i el bombardegés musicalment. Era una escena televisiva estranyíssima. L’entranyable compositor de Barri Sèsam, d’avançada edat, tancat i torturat en una mena de traster inquietant que aquell exfuncionari de l’estat tenia a casa seva. Feia patir.

Un pakistanès torturat pels americans li explicava que a ell li van injectar hores i hores de cançons de Metallica. L’home ho entenia com una sobredosi d’occidentalitat, un intent de deshumanitzar el pres de la seva cultura. La tortura musical pretén aïllar l’individu fins i tot del seu propi pensament. Amb els anys Cerf va aconseguir la dubtosa garantia que la melodia de Barri Sèsam no seria utilitzada mai més per torturar. Però ara lamenta que facin servir la cançó d’algú altre. I és que el problema no és la música que trien. El problema és la tortura.

stats