01/03/2011

El tiet Oscar es mor d'avorriment

2 min

Ja és un clàssic seguir la gala dels Oscars a través de C+, on Ana García Siñeriz va haver de fer esforços en aquesta edició per trobar temes amb els tertulians. No va ser culpa d'ells: la gala va ser anodina.

Els presentadors Anne Hathaway i James Franco tenien poca presència, un guió de mínims, un feeling dèbil entre ells i gens de química amb l'espectador. Es van dir tonterietes, i el que els va donar més feina van ser els canvis de vestuari i pentinat. La gala, per complir l'expedient i cobrir el programa d'actes. Sense sorpreses, bromes justetes amb les estrelles de la platea i ni un instant memorable d'aquells que et fa donar conversa a la màquina del cafè l'endemà al matí. Va faltar ironia i picardia. No va ser una gala ni reivindicativa, ni emotiva, ni històrica, ni divertida. Una gala per oblidar.

Més enllà de l'avorriment, la nit dels Oscars (i, de fet, totes les gales en general) es veuen per criticar: vestits, pentinats, pits, sacsons, rinoplàsties, estiraments de pell, acompanyants, discursos i talent. I això és el que ajuda a passar l'estona, i més si és a la matinada. En aquest sentit, els Oscars no fallen mai. Sempre hi ha alguna cosa per burxar: Sandra Bullock s'ha destrossat el nas, a Nicole Kidman ja no li queda pell a la cara. Billy Crystal segueix en forma però abusa del tint de cabells i per Steven Spielberg no passen els anys ni la muntura de les ulleres. Bardem amb esmòquing blanc sembla un cambrer de casament de poca volada però no va fer patir tant com Kirk Douglas. Amb 96 anys li van fer creure que encara estava en forma. Però alerta... si la platea se't posa dreta per aplaudir és que tens un peu a l'altre barri...

El presumpte cop d'efecte final va arribar amb una coral infantil interpretant la cançó Somewhere over the rainbow . Si aquesta és la capacitat de Hollywood per emocionar, treure un grup de nens movent-se com un camp de bledes, ja poden tancar la parada. Passi-ho bé i fins l'any que ve.

stats