Ahir al matí Esperanza Aguirre es va passar el dia al telèfon. Va entrar a tots els programes de ràdio i televisió possibles. L’objectiu: fer-se la víctima. L’Helena Garcia Melero la va entrevistar a Els matins de TV3. Van mantenir una conversa educada i cordial en què la Melero li va demanar tots els detalls. Fins i tot li va preguntar si havia begut. Però no. Sortia de la perruqueria, es veu. No va caldre furgar gaire perquè la dona quedés retratada. Va arribar a argumentar que si hagués passat alguna cosa greu “ ¡ahora yo estaría peor que Bolinaga! ” Es referia a l’etarra, el segrestador d’Ortega Lara, condemnat a 178 anys de presó i posat en llibertat a causa de la seva malaltia terminal. A Cuatro, Esperanza Aguirre va tenir un enfrontament molt agressiu amb Jesús Cintora. El periodista va ser inquisitiu i ella el va renyar perquè “todos los espectadores y españoles saben el rollo suyo que de amor a Esperanza Aguirre no es exactamente ”. En un determinat moment va semblar que li penjava el telèfon, però de seguida va tornar a ser en antena amb un breu “ Se ha cortao ”. Va acabar donant una última resposta i penjant amb certa violència. A Las mañanas de TVE el to va ser molt diferent. L’entrevistava Mariló Montero. El duet mediàtic prometia. I, tot sigui dit, no ens van decebre cap de les dues. Montero la compadia preguntant-li si l’accident havia agafat massa dimensió. La deixava parlar extensament i quan Aguirre responia Mariló Montero anava assentint amb el cap. La presentadora va lamentar en directe que hagués tingut un dia tan dolent. La presidenta del PP a Madrid hi posava més pa que formatge: que si quan li van robar la bossa també se li van emportar la pastilla del càncer i no en tenia més, que si “ soy una sexagenaria rodeada por seis agentes ”... Aguirre es va defensar dient que havia estat víctima del masclisme. Mariló Montero va arreglar-ho de seguida: “ ¡Vaya! ¡Espero que por lo menos fueran apuestos los que la rodeaban! ” I Aguirre li respon: “ ¡Sí, sí! ¡No estaban nada mal!” Montero, servil, la va acomiadar: “ Muchas gracias y que tenga usted un excelente día que le compense el de ayer ”. Patètica Montero. I després d’aquest Telèfon World Tourd’Esperanza Aguirre, que era a tot arreu, és evident que es va saber aprofitar del morbo mediàtic de l’incident per fer servir els mitjans d’altaveu per propagar la seva versió i fer la seva pròpia campanya. Per quins set sous, si no, els polítics donen tantes explicacions.
