04/12/2011

La tele per aparellar-se

2 min

S'estan posant de moda els programes que busquen aparellar subjectes. Ja fa temps que aguantem la burrícia de Mujeres y hombres y viceversa. Hem viscut la decadència rural del Granjero busca esposa, una aposta a mig camí entre el món animal i el món humà. I quan parlo d'animals no em refereixo a les bèsties dels estables, precisament. Ara a Cuatro busquen amos per als gossos a El líder de la manada.El programa el presenta César Millán, a qui ja coneixíem per El encantador de perros.

La finalitat de l'espai és evitar la gran quantitat d'abandonaments que es produeixen cada any a Espanya. I ho vol fer mitjançant la rehabilitació. Com? Trien un gos abandonat, Millán s'encarrega d'educar-lo a la vegada que escull el millor amo entre tres candidats. Des d'un punt de vista psicològic, el plantejament està ben pensat: es prioritzen els interessos de l'animal als dels candidats adoptants, tracta amb respecte els gossos i a través d'un llenguatge televisiu una mica groc potencia l'amor per les bèsties. Insisteixen molt en els plans en què els gossos fan ullets amorosos o miradeta de pena. Reforcen amb efectes sonors cruels les imatges en què els animals apareixen engabiats o darrere de quatre barrots. Ficcionen com es va trobar l'animal com si fos un reality tràgic. Però a més a més, César Millán té una habilitat comunicativa que atrapa l'espectador. Humanitza el gos i ensinistra l'humà. Psicoanalitza les bèsties i sempre resol el misteri que afecta el seu comportament. És una bona aposta de Cuatro, que darrerament fracassa en totes les seves estrenes. Ben aviat també podrem veure un altre programa en què un grup de sogres es dediquen a buscar les parelles ideals per als seus fills solters. És la suma de tot plegat: decadència, burrícia, pretensions d'ensinistrament i un altre programa que tracta les dones com si fossin gossos que busquen amo. Tant per tant, quedin-se amb la versió original.

stats