Dimarts a la nit Telecinco va estrenar Familia . Els protagonistes són els Oquendo: un clan amb tres filles amb els respectius néts, cunyats i nouvinguts. En els primers quinze minuts de capítol ja ens van obsequiar amb un tacte rectal que serà un factor desencadenant per als propers episodis. Al pare de família li detecten un tumor maligne. Tot i això, la sèrie s'esforça a potenciar l'humor dins del drama. Un té càncer, la mare és una amargada que fastigueja la vida dels fills, hi ha un cunyat que sent que s'ha equivocat de germana, una filla de personalitat inestable que es casa sense tenir-ne ganes, una criatura adoptada que odia la seva mare, que està pensant a retornar l'adopció... L'única que està equilibrada és la filla mitjana, una mare soltera responsable. I tothom s'aprofita d'ella mentre li repeteixen que és una egoista. El que està més feliç és un adolescent verge que passa una nit amb una prostituta carinyosa sense arribar a consumar el seu propòsit. Insisteixo: malgrat tot això s'esforcen a potenciar el vessant humorístic de la història. Una altra cosa és que ho aconsegueixin. Els nivells d'egoisme, dependència familiar i manipulació psicològica que la sèrie desprèn t'acaben posant una mica nerviós. El nivell interpretatiu és, en general, més aviat fluixet i vodevilesc. Els decorats són els típics de la ficció de Telecinco: papers de paret estampats que fan mal als ulls i capçals de llit que provocarien el pitjor dels malsons. Els encerts són retratar diferents generacions. Busquen mantenir l'interès de tots els sectors d'audiència. A més, té ritme i algunes escenes de tensió sexual. No és grollera però viu del tòpic familiar i dels estereotips femenins. De fet, és un argument universal que sempre permet l'empatia. Però també és veritat que, al capdavall, de família cadascú ja en té prou amb la seva. I us asseguro que la de la sèrie és molt pitjor que un tacte rectal.
