I si parlem de 'Gran Nord'?
La sèrie dels dilluns en prime time a TV3, Gran Nord , provoca cada setmana més perplexitat. Després del surrealista episodi de les càrregues dels mossos a la plaça de Fogony barrejades amb una història de maquis (no es pot dir que no traguem rendiment al passat i al present del país), aquesta setmana vam passar a l'esoterisme d'un endeví. El professor Gassman torna a Nord, un poble on tothom beu Estrella Damm. L'home vaticina el futur d'alguns dels seus habitants i, a partir d'aquí, ens munten una historieta que delata que els guionistes no esperen gaire de nosaltres.
El que cal als personatges de Nord és algun tipus d'ansiolític. Estan tensos i a cada escena hi ha una discussió. Anem a bronca per escena fins a un nivell que resulta crispant. L'argument vol donar-nos a entendre que els habitants de Nord són gent peculiar. Un univers diferent. No us deixeu enganyar. No són especials. Senzillament estan de mala llet. O van restrets o estan amargats, però ens volen tenyir un món d'alta muntanya amb una felicitat singular i, en canvi, són uns refotuts malhumorats. Especialment les dones. Molta poètica, molt lirisme de Pirineu, però al final tenim baralles histèriques que diuen ben poc de l'habilitat narrativa. A la sèrie, els personatges es poden dividir en dos grups: els mal lletosos esbroncadors i els desgraciats que sempre reben. Esgotador. El motor que fa entrar i sortir els personatges de l'escena és gairebé sempre una baralla. Aquest recurs és molt típic de la ficció espanyola. De fet, podríem establir un clar paral·lelisme entre Gran Nord i Con el culo al aire d'Antena3. La primera passa al Pirineu, la segona a l'extraradi de Madrid. Una retrata l'univers rural, l'altra el d'un càmping. Uns hi posen realisme màgic, els altres grolleria. En una parlen català (estrany) i en l'altra castellà (sense vocalitzar). Però en totes dues el relat gira entorn d'un microcosmos on els personatges es barallen i el sexe té un component important. Aquest dilluns a Gran Nord tornàvem a tenir el sergent calent arrambant l'alcaldessa, el Pep mantenint relacions sexuals (bé, ho donen a entendre) en un dipòsit de llet, el Manolo amb priapisme, el Quico demanant seductorament revisió mèdica dels baixos i el Joan perseguint italianes. Sexe de comedieta de sèrie B per escandalitzar i fer riure les tietes. Ai, quina gràcia. Tampoc va faltar el malentès centrat en l'homosexualitat. L'Ermengol es pensa que l'Oriol li tira els trastos i s'atabala. Ui, mare meva. Més conflicte d'alt nivell. Tot amanit amb musiqueta bonica, acordions, paisatge autòcton de muntanya, la foto d'Artur Mas a l'Ajuntament i alguna llagrimeta. Una pàtina de pretenciositat sumada al valor d'identificació de país. L'embolcall té la prestància que TV3 demana. El contingut és tan simplista i matusser com les sèries espanyoles que dieu que no mireu mai.
