Hi ha dates que tenen notícia segura: ahir era el torn de la informació sobre les mones de Pasqua. Al Telenotícies comarques i al TN migdia no hi faltava la peça tradicional. Aquest any el poble afortunat (per allò de descentralitzar) era Tarragona i la mona d’èxit de la pastisseria escollida era la dels castellers. Sortia el mestre xocolater explicant les seves peripècies, desbordat per la demanda de més de cent castells i no sé quants enxanetes. Ens recordaven, un any més, que les més venudes són les més aviat tradicionals i no gaire grosses. Les creacions artístiques, ens informaven, costen més de vendre. I les del Barça tenen molta sortida. Res de nou que no sabéssim ni cap informació rellevant.
Les mones, les roses de Sant Jordi, els panellets i les castanyes, les neules per Nadal, el tió i els Reis Mags. Un any rere l’altre tenim la notícia de tota la vida. Fer-ho és tòpic, però no fer-ho és desvincular-se periodísticament de l’entorn. S’ha d’entendre com un ritual informatiu que ens connecta amb la tradició i la cultura pròpies. De fet, són notícies que mirem d’esma esperant trobar alguna cosa diferent que ens sorprengui però al final acabem tenint aquella sensació de dia de la marmota tan desesperant. Tenint en compte que són dates que es preveuen amb temps, tenen un dia fixat i ja se sap que no faltarà la notícia, s’agrairia certa originalitat. Com que aquests rituals informatius no ens els podem estalviar estaria bé que s’intentés trobar la manera d’innovar periodísticament. Demostrar que l’ambició no hi és només en les notícies d’impacte sinó també en el dia a dia més quotidià.
Ahir, amb la notícia de les mones, no es van oblidar la frase obligatòria que no pot faltar en una informació tradicional d’aquest tipus: “Es calcula que aquest any es vendran unes 600.000 mones”. Igual que demà ens diran la quantitat de roses que han comptat que es vendran. O més endavant els quilos de torrons que ens menjarem, o el que s’invertirà en pinyons per Tots Sants. Aquesta vegada, però, hi va faltar la cua de sempre després de dir la xifra. No van dir allò d’“un 5% més que l’any passat”. No hi sobraria, potser, que algun dia ens expliquessin quin rigor té aquesta dada i quin procés segueixen per calcular-la. Volem saber, d’una vegada per totes, qui fa els números i com.
