09/10/2011

El morbo de la teledelinqüència

2 min

Cuatro ha estrenat una nova temporada d' El campamento , un reality en què l'exesportista Pedro García intenta redreçar una colla d'adolescents delinqüents violents i drogoaddictes en un campament.

Com tots els realities (una suma d' Hermano mayor i Gran Hermano ), primer ens presenten cada participant i n'observem el comportament agressiu. En aquesta fase es produeix un dels moments de més morbo per a l'espectador. Quedes atrapat davant el televisor sadollant la faceta més voyeur . Adolescents violents escopint a les mares, tirant els pares contra les portes, tombant mobles i fent volar cadires. Criden, insulten, amenacen de mort. Un aixeca un roc i el vol esclafar contra el cap de la mare, un altre li pren el moneder de les mans per robar-li els diners. El contingut és tan escandalós que actua com un imant.

Després veiem com aquests nanos es troben per iniciar el viatge cap al campament. Els uns als altres es reforcen la conducta. El programa, però, no és innocent. Per tal de presentar cada participant utilitzen un llenguatge televisiu que juga amb l'estètica agressiva. Fa exhibir als nanos la faceta més agressiva per crear postals de violència que després volen eradicar. És una tele hipòcrita que pretén donar lliçons de valors a partir de cridar l'atenció amb la violència descarnada. Vol educar a partir d'exhibir la humiliació d'uns adults superats per uns fills tirans.

El programa s'acarnissa en els fills i deixa de banda uns pares que no necessiten menys tractament que la descendència. Fins i tot hi ha una mare que justifica el seu pas per la presó amb l'excusa que estava obligada a alimentar la filla. Però d'això no se'n parla. I a sobre fan creure a l'espectador que la tele té el remei d'aquests mals. Amb més programes com aquest l'únic que s'aconseguirà és prou material d'arxiu per elaborar futurs documentals de pes sobre els delinqüents més perillosos d'Espanya.

stats